Cinquantè aniversari de l'arribada de la Volta a Catalunya a Alcanar

Podeu descarregar-vos l'article amb format .pdf des d'aquí

Fulletó informatiu editat pel comitè organitzador: https://www.dropbox.com/s/xmt4ymsiviqirpm/Fulleto.pdf?dl=0

Àlbum de fotografies: Facebook

La dècada dels anys seixanta va ser una època en què el ciclisme canareu començava a perdre aquella embranzida que havia tingut anys abans. La popularització de la motocicleta va fer que els jóvens deixessen la bicicleta de banda. Tot i això, l'entusiasme per l'esport de les dos rodes continuava en peu a Alcanar, una afició que es va acabar materialitzant anys després amb la creació d'un club i un equip ciclista l'any 1973. 

Avui, però, parlarem només d'una data concreta: el 18 de setembre de 1964. Aquella tarda, d'avui fa cinquanta anys, la Volta a Catalunya arribava per primera i única vegada a Alcanar. La transcendència d'aquest esdeveniment esportiu és notable ja que és la segona cursa per etapes més antiga que es disputa a l'Estat espanyol i una de les més antigues del món. Ciclistes històrics com Miquel Poblet, Jacques Anquetil, Eddy Merckx, Luis Ocaña, Vicent Belda, Marino Lejarreta, Robert Millar, Miguel Induráin, Claudio Chiappucci, Laurent Jalabert, Alex Zülle, Fernando Escartín, Chava Jiménez, Joseba Beloki, Roberto Heras, Alejandro Valverde o Joaquim Rodríguez han guanyat aquesta important cursa ciclista que se celebra des del 1911. 

Tal com descriu Ramon Torres, periodista i president de la Unió Esportiva Sants —entitat impulsora de la cursa—, el sentiment d'alegria i l'entusiasme són els ingredients imprescindibles per continuar endavant amb un esdeveniment d'aquestes característiques. Aquells anys, a Alcanar, el ciclisme tenia una gran popularitat. A més, diverses persones es van implicar en l'organització del final d'etapa: Joan Gil Fibla, un gran entusiasta del ciclisme que havia seguit diverses edicions de La Volta i que anys més tard formaria part de la caravana del Tour de França; Juan Segarra Reverter, alcalde de l'època; Alfonso Martínez-Aguado, director de Ràdio Alcanar; Trinitari Colell Fabregat, regidor d'esports. També va destacar el suport de l'excampió de l'Estat espanyol, l'ampostí José Serra. 

L'etapa tenia 186 quilòmetres i sortia des de Tarragona a les 12:30 h, i després de passar per Reus, Falset, Móra, Gandesa, el Pinell, Xerta, Tortosa, Santa Bàrbara i Ulldecona, arribà fins a la carretera de l'estació —en el terme municipal de Vinaròs—. Des d'allà el camí fins a Alcanar era ràpid i senzill (de fet, l'organització havia descartat arribar a Alcanar per les corbes del Remei ja que eren massa perilloses). Va ser un dia en què el líder de la cursa, el francès Joseph Carrara, que va acabar guanyant l'edició de la Volta del 1964, va defensar fins a l'últim moment el seu lideratge i va reduir la diferència de més de tres minuts que tenia el grup capdavanter a Tortosa. Finalment, la victòria d'etapa va ser per al càntabre José Pérez Francés —guanyador d'una etapa al Tour, tres a La Vuelta i dos vegades campió espanyol— que s'imposà en l'esprint final. 

L'entusiasme canareu davant l'esdeveniment es va traduir en una important organització de la infraestructura. La cessió del Cercle Cultural Agrícola —l'antic casino i l'actual seu de CiU— com a sala de premsa va ser l'element central de la jornada (en la Il·lustració 1 es mostra un plànol amb els llocs més destacats de la jornada). Les cròniques de l'època destaquen la multitud de gent que es concentrava a la zona de l'arribada (com s'observa en la Il·lustració 2), i l'ambient festiu que s'hi vivia, amb ball de sardanes inclòs. L'espectacle festiu Ciudad Luz que acompanyava La Volta es va instal·lar al costat del mercat i, a més, hi van actuar Los hermanos Calatrava. L'ambient i la rebuda d'aquell dia van sorprendre molt gratament els organitzadors i és que l'esdeveniment va ser tot un èxit, fins al punt que unes setmanes més tard, l'ajuntament d'Alcanar rebia el premi com a millor organitzador d'un final d'etapa a l'Hotel Carlos III (Il·lustració 3). 

Enguany, quan es compleix el cinquantè aniversari d'aquesta efemèride, el poble d'Alcanar va tenir l'oportunitat de celebrar-ho acollint novament el final d'etapa, malauradament, però, diverses circumstàncies de caire econòmic i social no van fer-ho possible.

Il·lustració 1: Plànol amb l'emplaçament dels punts més importants de l'arribada de l'etapa.

Il·lustració 2: Línia d'arribada (encreuament entre els actuals carrers de Suñer i Passatge espanyol).

Il·lustració 3: Entrega del premi com a millor final d'etapa a l'hotel Carlos III. A la foto, d'esquerra a dreta: representant de La Volta -desconegut-, Ramon Torres, Carles Sentís, José Alfara -Librado-, Miguel de Sans, Juan Segarra Reverter, Antonio Colell Fabregat, Alfonso Martínez-Aguado i Joan Gil.

Agraïments 

Per finalitzar voldríem agrair la col·laboració José Alfara Garriga Librado pel temps prestat i pel material cedit.

Lluc Ulldemolins i Nolla 

Alcanar, setembre del 2014

Celebrem el tercer aniversari amb el Concurs de Fotografies Antigues

Aquest mes d'abril Històries d'Alcanar fa 3 anys. Volem celebrar l'aniversari del blog amb tots els amics que ens heu acompanyat en este xicotet viatge. Per això, vos convidem a participar al Concurs de Fotografies Antigues seguint els següents passos:

Apunteu-vos al grup Històries d'Alcanar del Facebook. Fins al 30 d'abril, podeu penjar-hi les vostres fotografies antigues, tantes com vulgueu. Sempre que siga possible, podeu afegir una breu descripció de llocs, persones, etc. o indicar-ne l'any o la dècada aproximada. També podeu aportar els vostres comentaris a la resta de fotos que faran molt més enriquidor el recull.

Recordeu que, en cas que el document tinga drets d'autor, sempre han de ser respectats.

Durant els mateixos dies, podeu votar les millors fotos fent un "M'agrada", tenint en compte el valor històric, artístic, la qualitat del document, etc.

La fotografia més votada serà premiada! Amb la resta seran arreplegades a la secció de "fotografies" del blog, amb el nom i l'agraïment a totes les persones que col·laboren en el recull.

Històries d'Alcanar va nàixer com un espai col·lectiu i col·laboratiu i volem que continue sent-ho. Així que moltes gràcies per la vostra participació!

La repressió feixista

Avui enllacem dos articles publicats al Diari Ebre (Diari de Tarragona). El primer forma part de la col·lecció "Los 100 consejos de guerra del franquismo" que ha editat el Diari Ebre, en concret és el sisè capítol i tracta la comarca del Montsià. En el cas d'Alcanar, és Joan B. Beltran Reverter qui escriu sobre els nou afusellats canareus en la repressió franquista. El text, titulat "Revenges i delacions" el podeu trobar a les pàgines 56 i 57.

El segon article, va ser publicat l'1 de març i l'autor també és Joan B. Beltran Reverter. En aquest cas parla sobre l'exili republicà després de la Guerra Civil espanyola. Exili que va portar alguns ebrencs i canareus als camps de concentració de l'alemanya nazi.

Díptic informatiu: 775è aniversari de la Carta Pobla d'Alcanar

Aquest és el díptic que ha editat la comissió organitzadora del 775è aniversari de la Carta Pobla d'Alcanar. Els actes de commeració tindran lloc divendres 28 de febrer a partir de les 20:00 h, a la Cisterna del Vall d'Alcanar.

A les 20:00 h: Presentació institucional de l'any de commemoració del 775è aniversari de la Carta Pobla, a càrrec d'Alfons Montserrat, alcalde d'Alcanar.

Tot seguit, es mostrarà el logotip commemoratiu del 775è aniversari, obra d'Àngels Segarra, i es farà la lectura de la Carta Pobla d'Alcanar (text original i traducció al català), a càrrec d'Agustí Bel i Joan-Josep Sancho.

A continuació, conferència sobre el treball de recerca "La Carta Pobla d'Alcanar", a càrrec d'Arantxa Bel, autora del treball.

En finalitzar la conferència, els professors de l'Escola Municipal de Música d'Alcanar, Juanjo Vilarroya i Jesús Llagostera, interpretaran Adagio i Lento de la Sonata n.5, Op 1 n. 5 de Händel.

Després de l'actuació musical, a la Casa O'Connor tindrà lloc la inauguració de l'exposició "Records del 750è aniversari de la Carta Pobla", un recull del material gràfic conservat per Joan B. Beltran Reverter, pertanyent a la commemoració del 750è aniversari que va tenir lloc l'any 1989.

Entrevista a Josep Clara, autor de ”Els búnquers de la costa catalana. Patrimoni militar en temps de guerra (1936-1939)”

A casa nostra les defenses militars costaneres de la Guerra Civil formen part de la postal marítima -i no tan marítima. Des de la desembocadura del Sénia fins més enllà del barranc de la Martinenca, podem contemplar la mesura d'aquestes defenses militars. A final del 2012 el professor d'Història Contemporània de la Universitat de Girona (UdG), Josep Clara i Resplandis, va publicar el llibre Els búnquers de la costa catalana. Patrimoni militar en temps de guerra (1936-1939). Un llibre que ja podeu consultar al fons de la col·lecció local de la Biblioteca Trinitari Fabregat d'Alcanar i en el qual els búnquers de la costa canareva tenen una presència especial -precisament la platja de l'Estanyet en presideix la portada. Avui publiquem una entrevista que hem realitzat al professor Josep Clara. Esperem que la gaudiu.

D'on sorgeix la idea d'escriure un llibre sobre els búnquers de la costa catalana durant la Guerra Civil?

L'estudi té l'origen en un d'anterior. Quan vaig fer la recerca per escriure Els fortins de Franco, publicat el 2010 i referit als Pirineus, em van sortir notícies, plànols i informes sobre les fortificacions de la costa catalana. Com que no hi havia cap llibre general sobre aquestes construccions, vaig considerar que calia dedicar-n'hi un que inventariés aquestes més de 300 construccions, les situés en el seu context, i servís també per cridar l'atenció amb vista a la preservació d'aquest patrimoni del temps bèl·lic.

El seu estudi es restringeix a Catalunya, però la línia defensiva de la costa continuava més enllà del Sénia, almenys a Vinaròs també se'n troben restes. Quin abast tenia? La línia defensiva de Catalunya i el País Valencià estaven sota la mateixa direcció?

Evidentment, la fortificació de la costa catalana tenia continuïtat al País Valencià i al Mediterrani, però la documentació que jo vaig poder veure només abastava el territori de Catalunya. A l'Arxiu Militar d'Àvila hi ha d'haver documentació dels altres indrets.

Vostè remarca el caràcter defensiu d'estes construccions, sobretot després de la primera aparició del vaixell Canarias a la Costa Brava. Però, es pot considerar, també, que l'efecte dissuasiu d'estes construccions va ser important ja que els feixistes van tocar el Mediterrani venint des de l'interior?

La construcció de les defenses responia a la por dels republicans de ser atacats per la costa. Els franquistes, però, només van atacar la costa des de l'aire. El fet de dedicar esforços, materials i homes en aquestes construccions va significar no emprar-los en els fronts de guerra.

Com descriuria les defenses d'Alcanar? El port natural dels Alfacs, sota l'abric del Delta li dóna una certa importància estratègica?

Alcanar tenia interès estratègic per mirar d'evitar un desembarcament de l'enemic. Té platges extenses, absència d'obstacles artificials, terreny costaner no dominant, i és relativament proper al delta de l'Ebre.

Al seu llibre parla del fet que l'Ajuntament d'Alcanar ja va autoritzar l'enderrocament d'una peça defensiva l'any 1975, quin creu que ha de ser el camí per tal de preservar-les? Quina implicació administrativa i social és necessària per a no repetir esta història?

El camí inicial per a la preservació de les restes ja s'ha fet: inventariar les obres, senyalitzar-ne les principals i donar-les a conèixer a través d'itineraris guiats. Un segon pas seria consolidar les construccions i declarar-les patrimoni d'interès històric.

Finalment, per acabar amb l'entrevista, per què va triar un búnquer de la platja de l'Estanyet d'Alcanar per a la portada del llibre?

L'elecció de la portada obeeix a raons de representativitat de la imatge. Volia que fos d'una construcció propera a l'aigua i que evidenciés el perill que afecta aquest patrimoni. D'altra banda, el dia que vaig passar a l'Estanyet la llum era adequada per a la fotografia.

Des d'aquí volem agrair al professor Josep Clara el temps que ha dedicat a respondre aquestes preguntes. L'entrevista s'ha dut a terme mitjançant correu electrònic durant els passats mesos de desembre i gener.

Lluc Ulldemolins Nolla

Alcanar, febrer del 2014