dimecres, 23 de març del 2016

L'edifici del mercat vell (I)

El gris i opac edifici del mercat d'Alcanar està sent remodelat, en una actuació emmarcada dintre d'unes obres de millora totalment necessàries per aquesta infraestructura. Des d'Històries d'Alcanar aprofitem aquest fet per publicar un article que teníem pendent des de ja fa temps. Unes línies que aprofitarem per recordar l'antic edifici del mercat i per a això seguirem el fil d'un article publicat per Joan B. Beltran al butlletí d'Alcanar número 376 el setembre del 2014, just quan es complien 100 anys de la construcció d'aquell edifici. Aquest article en precedirà un altre on parlarem dels últims dies del vell mercat, esperem enllestir-lo properament.

L'antic mercat municipal va aprofitar l'edifici del Sindicat Agrícola i Caixa d'Estalvis d'Alcanar (Il·lustracions 1 i 2). Una estructura que es va remodelar i adaptar amb un projecte de l'arquitecte Ricardo Sancho, que el 1952 justificava l'acció per la necessitat de trobar un espai definitiu per al mercat: “…la necesidad de ordenar la concentración del mercado de Abastos de esta Ciudad, hoy desorientado y situado en un recinto sin protección de las inclemencias y al mismo tiempo con pésimas condiciones de higiene.” Fins llavors, els pagesos canareus havien venut els seus productes en diversos indrets del poble: des de la Plaça Major, el Camí Ample (antiga Plaça Sant Roc), els terrenys dels Sunyers (entre els actuals carrers de la Generalitat i Sunyer), fins a l'església de Sant Miquel, durant la Guerra Civil.

Il·lustració 1: Edifici del mercat municipal l'any 1954.
 
Il·lustració 2: Postal número 2 de la col·lecció Roisin (1a edició). Fotografia des del camí de Vinaròs, a la dreta s'hi observa l'edifici del mercat municipal, llavors a les afores del poble (anys 20).

 L'origen de l'antic edifici del mercat municipal va ser la constitució, el 8 de març del 1913, del Sindicat agrícola i caixa d'estalvis d'Alcanar, amb seu provisional al número 22 del carrer Felip Pedrell. Els principals promotors van ser les famílies dels majors propietaris i terratinents canareus, els Aiguavives i els Sunyers. Ildefonso de Ayguavives y de León, Marquès de les Atayuelas, que residia a Madrid, va ser nombrat president honorari i Joaquin R. De Suñer y de Viala, va ser el primer president del consell d'administració. L'objectiu dels fundadors era: “...de atender a que los individuos que conviven en la ciudad de Alcanar integren una institución que, organizada bajo el principio de la mutualidad y de la cooperación, les sirva de refugio para todas las necesidades de la vida y dé a la población envidiable prestigio de cultura moral y social y económica.” Evidentment, la majoria de la població canareva de l'època va veure la creació del Sindicat amb cert recel. Acostumats a l'actitud cacic dels terratinents. Tot i això, finalment, l'acta fundacional va ser signada per prop de cent-vint associats. Un dels principals objectius d'aquest Sindicat era la comercialització i exportació dels productes agrícoles, principalment els cítrics. Es desconeix amb exactitud el temps que va funcionar el Sindicat, tot i que segurament no va anar molt més enllà del 1915, ja que en aquella època es va crear un altre sindicat agrícola, el Sindicat Agrícola de Sant Isidre i, posteriorment, també es va crear la Comunitat de Llauradors. Durant la seua existència, però, el Sindicat agrícola va editar la publicació Nuestra Tierra (Il·lustració 3), dirigida per l'advocat Andreu Ulldemolins Queralt, i va aprovar, el 10 d'agost del 1913, construir un edifici que funcionés com a seu social de l'entitat. 

Il·lustració 3: Portada del primer número del butlletí Nuestra Tierra.

Aquest edifici, edificat en uns terrenys de Joaquín R. de Suñer, va ser construït per Bautista Morralla. Tenia una superfície de 540 m2 i estava format per dues naus amb un passadís central. S'hi accedia des dels dos laterals i tenia l'entrada principal a la part oest. La seua inauguració es va produir durant els primers mesos del 1914. La principal funció que s'hi va dur a terme va ser la de la comercialització de cítrics, tasca per a la qual el Sindicat va crear les marques: Paraíso, Hespérides i Fox-terrier. L'exportació durant els mesos de gener, febrer i març del 1914 va ser d'uns quinze mil quilos amb destinació a Alemanya. Tots els vaixells van sortir des de la rada de Les Cases. 

El 1926, amb la mort de Joaquín R. de Suñer, la propietat de l'edifici passa a la seua vídua, Candelaria Español. Amb el pas dels anys i el cessament de les activitats del Sindicat l'edifici tingué altres utilitats. D'aquesta manera, durant els anys vint, va acollir la seu de la Unión Patriótica, també si van projectar sessions de cinema mut i s'hi van realitzar representacions teatrals. Durant la Guerra Civil va ser la seu del sindicat agrícola Baix Montsià i del centre republicà. L'abril del 1938, amb l'entrada de les tropes feixistes, l'edifici retornà als seus antics propietaris. Sense cap utilitat per part dels propietaris, el deteriorament de l’immoble requeria unes reformes que la família Sunyer no volia assumir. D'aquesta manera van començar unes negociacions amb l’ajuntament d’Alcanar, aleshores presidit per Javier Ulldemolins Beltrán. Finalment, el 18 de març de 1948, l'edifici va ser traspassat per 275.000 pessetes a l'ajuntament d'Alcanar. La compra incloïa els 540 m2 construïts i 729 m2 de terrenys d’ús públic. 

El mateix any de l’adquisició de l’immoble, per tal d'iniciar les obres de remodelació i adequació de l'edifici en mercat, l’ajuntament inicià els tràmits per a l’obtenció dels crèdits necessaris al Banc de Crèdit Local d’Espanya. Però no va ser fins al 1955, amb l'alcaldia de Juan Segarra Reverter, que s'aprovà el pressupost final: 248.999,94 pessetes. El projecte va ser obra de l'arquitecte Ricardo Sancho Beltran i les obres es van realitzar durant el període 1956-1957. Dins les naus es van construir les casetes per a la carn i els comestibles, a més d'instal·lar-se banquets de pedra per a la venda de verdures i peix. Al passadís central s'hi va ubicar una font. Des de la façana principal s'accedia a l'habitatge situat al pis superior, ocupat per famílies del poble, com la de Cesáreo Rodríguez, agutzil de l’ajuntament. Amb el pas dels anys, entre els darrers anys del franquisme i l’arribada de la democràcia, aquest habitatge va tenir diferents funcions: local social, d’assaig i escola de la Banda Municipal de Música, local social dels planters d'extensió agrària i cursos del PPO (Promoción Profesional Obrera), a més d'espai de reunions d’associacions cultural. El novembre de 1983, davant de l’estat de degradació que presenta la teulada de l’immoble, amb els preceptius informes tècnics, l’ajuntament fa públic l’estat ruïnós de l’edifici del mercat i, per ordre de l’alcaldia d’Alcanar, aleshores presidida per Xavier Ulldemolins Reverter, es va procedir al tancament del Mercat municipal. En la sessió plenària extraordinària del 26 de juny de 1984, setanta anys després de la seua inauguració, es va aprovar, per unanimitat, reconstruir l'edifici. I el dia de Sant Antoni de 1986, s'inaugurava el nou mercat municipal.

En un proper article parlarem dels últims dies d'aquest mercat municipal i de la pèrdua, sense cap mena de dubte, d'un edifici que actualment seria un referent arquitectònic i monumental del nostre municipi.

Nota: Agraïm la col·laboració de Joan B. Beltran Reverter pel material fotogràfic cedit. 

Lluc Ulldemolins i Nolla