[Podeu descarregar-vos l'arxiu en format pdf des d'aquí.]
Avui ens alegrem d'anunciar-vos la primera col·laboració al blog, ens arriba des del Grup de Recerca en Arqueologia Protohistòrica de la Universitat de Barcelona (podeu seguir-los al Tuiter). Ens aquest document ens detallen com ha anat la dissetena campanya d'excavacions (2013) a l'assentament preibèric de Sant Jaume-Mas d'en Serrà.
L'assentament preibèric de Sant Jaume d'Alcanar
Enguany hem dut a terme la dissetena campanya d’excavacions al jaciment canareu preibèric de Sant Jaume-Mas d’en Serrà (primer Ferro, segles VII-VI aC). Malgrat la crisi econòmica que la nostra societat està vivint de forma tan intensa i a voltes dramàtica, i que ha afectat de manera especialment important tots els àmbits de la cultura, val a dir que hem pogut desenvolupar els treballs amb una certa extensió i intensitat, tot podent treballar amb un equip format per disset persones al llarg de tot el mes d’agost. Això es deu, en gran mesura, al suport insistent de l’Ajuntament d’Alcanar, el qual ha realitzat un parell de gestos inusuals en l’àmbit local a Catalunya, avui dia: l’increment de la subvenció anual que atorga per a la realització dels treballs i la compra del jaciment. El primer gest rebla una ja llarga tradició canareva d’invertir en la recuperació del seu patrimoni arqueològic, gest exercit de manera ininterrompuda per part del tots els consistoris des de l’any 1985. Certament, seria molt difícil (probablement, impossible) trobar un altre municipi català amb aquest grau de compromís. El segon resulta més impactant, si cap, atès que exercint aquesta compra el jaciment passa de mans privades a mans de l’Ajuntament i, a través d’aquest, a les mans de tota la ciutadania. I això ens fa immensament feliços. Cal agrair doncs a l’Ajuntament aquesta aposta, així com també a
tots els canareus i canareves que any rere any ens donen suport.
Gràcies a aquest suport, als quals cal afegir els del Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya i de la Universitat de Barcelona, els treballs d’enguany a Sant Jaume han pogut afectar un total de set cales. En concret, hem treballat en l’interior de quatre àmbits (A7, A17, A20, A25), una via de circulació (C1), un espai fora muralles (A9), una torre (T2) i un parell de
trams de la muralla.
Pel que fa als quatre espais,
A7, A17, A20 i A25, val a dir
que els treballs es troben
actualment a mig enllestir, i
per tant no podem aportar
encara res quant a la seva
funcionalitat específica. Sí
que podem dir que aquests
àmbits repeteixen els
esquemes dels altres espais
excavats fins ara al jaciment
respecte a la qualitat i
quantitat dels materials
arqueològics que estan
proporcionant. Com és
habitual al jaciment, hi estem
recuperant una gran
quantitat de fragments ceràmics que a ben segur ens permetran reintegrar
un nombre important de vasos, tant fenicis com indígenes. La raó d’excavar
quatre espais disposats en sectors diferents del jaciment rau en la intenció
de poder explicar millor l’organització funcional interna de Sant Jaume. Com
és ben conegut, la hipòtesi amb què treballa el nostre equip proposa
interpretar l’assentament com una gran casa, i no pas com un poblat. Com
sigui que els recintes excavats fins ara poden interpretar-se, en gran
Equip de treball ©Arxiu GRAP-UBmesura, com a espais d’emmagatzematge, quadres i zones de treball, hem
d’entendre que els espais pròpiament domèstics han d’estar situats en
aquests altres sectors.
A C1 hi estem treballant en el seu extrem oriental. C1 és en realitat un llarg
passadís de més de 20 m de longitud que dóna servei a tots els àmbits del
sector 1 i del sector 2 del jaciment. Bona part d’aquesta vintena llarg de
metres foren excavats en campanyes anteriors, restant tan sols aquest
extrem est, el qual coincideix amb l’espai situat just darrera de la porta
d’accés a l’assentament. Pel que fa a aquesta zona, els treballs d’enguany
han permès demostrar com, a diferència de la resta del traçat, aquest tram
de C1 restava cobert.
Altres actuacions han afectat a espais fora muralles o relacionats
directament amb aquestes. És el cas d’A9, en el seu extrem nord, on
finalment enguany hem pogut enllestir els treballs d’excavació d’un forn. Es
tracta d’un forn culinari el qual servia per a garantir el subministrament
bàsic (molt probablement de pa) als constructors de l’assentament, en el
moment en què aquests l’erigien. Pel que fa a la muralla, els treballs
d’aquesta campanya han afectat els trams est i sud, i s’han centrat a
desenrunar i definir millor el seu traçat, amb la vista posada a tenir ben
aviat tot el ser perímetre complert.
Finalment, hem d’esmentar
l’excavació de la torre T2.
Aquesta torre fou
descoberta l’any passat,
però no ha estat fins a la
campanya d’enguany que
hem pogut procedir a la
seva excavació. L‘estudi
d’aquesta estructura ha
aportat grans novetats, ja
que entre d’altres coses ha
permès demostrar que les
torres de Sant Jaume eren
de planta quadrada, i no
pas curvilínies com
pensàvem fins ara. Aquest
fet situa aquestes torres
canareves com les primeres amb aquest format quadrat que s’aixequen en
els territoris del que avui dia és Catalunya.
Cada vegada més Sant Jaume va proporcionant respostes als diversos
enigmes que es plantegen. Val a dir, però, que molt sovint algunes
d’aquestes respostes obren la porta al plantejament de noves preguntes, les
quals, a ben segur, podran ser resoltes a mida que es desenvolupin més
campanyes d’excavació en els propers anys.
David Garcia i Rubert
Isabel Moreno Martínez
GRAP (Grup de Recerca en Arqueologia Protohistòrica)
Universitat de Barcelona
