Ja
des del segle xvii, l’aparició de
la premsa escrita, a Catalunya amb el Diario
Curioso el 1762 i sobretot amb el Diario
de Barcelona el 1792, va modificar per complet la forma de comunicació
política i social, especialment amb l’arribada del segle xix, quan es convertí en un mitjà de
comunicació de masses. Però no va ser fins entrat el segle xx, quan a Alcanar es van editar les
primeres mostres de premsa escrita: primer, el 1911, es publicà la revista Heraldo
Alcanarense, editada per la comissió organitzadora de l’homenatge al músic
tortosí, Felip Pedrell, i de la qual només se’n va publicar un número[1];
i posteriorment, entre el 1913 i el 1915, es publicà la revista Nuestra Tierra, patrocinada pel Sindicat
Agrari i la Caixa d’Estalvis de la població[2] i de la qual se n’editaren fins a 30 exemplars.
Amb
tot, el cop d’Estat de Primo de Rivera del 1923 produí un cert estroncament del
teixit associatiu i, sobretot, polític. Però en pocs anys, a les Terres de
l’Ebre es produí un reviscolament del periodisme amb la reaparició del
republicà El Pueblo de Tortosa el
1926, després d’haver estat 4 anys sense editar-se.[3] I,
a més de les nombroses publicacions de la ciutat més important de l’Ebre
català, també a la Ribera d’Ebre van aparèixer revistes com La Riuada a Móra d’Ebre el 1927,
impulsada pel mestre Martí Rouret, o la Revista
de Tivissa un any més tard, les quals s’unien a El Llamp a Gandesa que, dirigit per Manuel Bardí, ja es publicava
des del 1921.[4]
En
aquells anys de catalanitat creixent, malgrat la dictadura de Primo de Rivera,
apareixia a Alcanar una nova capçalera que recordava l’anterior, Nuestra
Tierra, però apareixia amb una lleugera modificació: tenia les paraules
invertides i utilitzava la llengua materna del nostre poble. Així fou com el
divendres 1 de juny del 1928 va aparèixer la primera publicació escrita en
català a Alcanar. Aquest quinzenari, va ser impulsat per un grup de jóvens
canareus que s’atansaven als 30 anys, jóvens que, majoritàriament, s’havien
format a Barcelona i que havien retornat al seu poble després dels estudis. Al
capdavant hi havia dos cosins germans: l’enginyer agrícola, Josep Bòria
Ulldemolins, i el farmacèutic Alfred Ulldemolins Beltran; i al seu redós,
altres jóvens canareus com l’advocat Andreu Ulldemolins Queralt o l’escriptor
local, carreter i comerciant Antoni Valls Giménez.
No fou casualitat que el primer director fos
Josep Bòria Ulldemolins, ja que aquell mateix any havia aparegut també al
centre neuràlgic ebrenc Vida Tortosina
que era liderada pel jesusenc Joan Cid i Mulet i que també comptava amb la
participació de l’enginyer canareu. A més, Cid i Mulet va passar el 1930 a ser
portaveu d’Acció Catalana, el partit polític on també va militar,
posteriorment, Bòria.[5]
A Alcanar, Terra Nostra, fou
especial per ser la primera publicació escrita en català –malgrat que no seguia
la normativa Fabriana–. No obstant això, la revista no estava escrita
íntegrament en català, també hi havia algunes aportacions en castellà, com les
de la poetessa canareva, nascuda a Madrid, Fina Mar -pseudònim de Josefina
Martínez-Aguado-. Fina Mar col·laborà en molts números i, per exemple, al
primer exemplar escriu un poema de benvinguda: «Para Terra Nostra».
D’aquesta
manera, Terra Nostra no fou una
publicació política, sinó més aviat cultural. Bona part dels seus articles
parlaven sobre la importància de l’arribada de l’aigua al municipi, fet que
succeí a les acaballes d’aquella dècada. També es parlava de la necessitat
d’una biblioteca municipal, projecte impulsat a partir del 1915 per la
Mancomunitat de Catalunya amb les biblioteques populars, o de les celebracions religioses, amb l’article
del corpus del primer número com a exemple. Un altre tema que també es
tractava amb una certa periodicitat era el relacionat amb l’agricultura,
aquests articles eren escrits per Borras-k, pseudònim del director Josep
Bòria Ulldemolins.
Pel que fa a l’organització de la revista, cal
destacar la informació apareguda el 20 de juny de 1929, en la publicació del
vint-i-cinquè número, i en el qual es destaca l’organització del personal (sic)
següent: Bòria n’era el director amb Alfred Ulldemolins Beltran com a
sotsdirector; Claudi Cid Sancho i Jaume Esteller Sancho com a administradors; i
Àngel Sancho Suñer, Vicens Fabregat Fibla, Andreu Ulldemolins Queralt, Joan
Sancho Beltran, Llàtzer Reverter, Antoni Valls Giménez i Francesc de P. Salomón
Martí, com a redactors; la majoria d’ells eren membres del Centre Català fundat
el 1930.
Posteriorment,
durant la nova dècada en què s’instaurà la República destacaren com a polítics
a la població el marcel·linista Antoni Valls Palleta però, també més alineats a les files d’ERC, Llàtzer
Reverter o Andreu Ulldemolins.[6] Però, al seu costat, a Terra Nostra alhora hi participaren
destacats monàrquics, com el canonge Josep Matamoros des de les files del
carlisme integrista, que el 1922 havia publicat Historia de mi pueblo com a Monografías
de sus hechos y monumentos más notables, alcanarenses ilustres, su acción
social, política y religiosa a través de los siglos[7]; i també Vicent Fabregat Fibla, tinent d’alcalde durant
el mandat de Miquel Chimeno i, també, últim alcalde monàrquic de l’etapa
d’Alfons xiii.
El final de Terra Nostra arribà
sense avisar, així, el 5 de juliol de 1929, es publicà l’últim número, el
vint-i-sisè. En aquella publicació no hi constà cap referència a la
finalització però sí que hi destacava un editorial d’emergència o, com es va
escriure llavors, «per dificultats sorgides a última hora hem insertat aquest
editorial», en el qual sota el pseudònim d’Abecé, s’escrigué un text que
girava entorn de la figura de l’astrònom polonès, Nicolau Copèrnic. Això,
lligat, a l’anterior editorial «Somni» en què el director del setmanari, Borras-k,
reflexionava sobre la vida de la revista. En aquell mateix número, l’equip de
direcció manifestava que «calia introduïr una sèrie de reformes, si voliem
consolidar la nostra obra» (sic). A tot això, cal afegir-hi una situació
econòmica de la publicació no del tot favorable, malgrat que Terra nostra
comptava amb subscriptors arreu del territori, més enllà dels d’Alcanar, com
eren: Tortosa (10 socis), Vinaròs (9 socis), Amposta (8 socis), Ulldecona (25
socis), la Sénia (3 socis), Santa Bàrbara (7 socis) o Barcelona (39 socis).
L’aportació d’aquests socis, 5 pessetes anuals, els anuncis i les donacions
particulars ben just servien per pagar-ne l’edició, el repartiment i les altres
despeses que es poguessen generar. Per fer-nos-en una idea, l’edició de la
revista la realitzava l’impremta Mariné d’Ulldecona, i cobrava 87 pessetes per
cada número editat, del qual se n’imprimien 500 exemplars, amb aquestes xifres
podem intuir que el nombre de subscriptors per tirar endavant la revista havia
de ser proper a 400, una xifra molt important tractant-se d’una publicació
d’àmbit local.
Avui en dia Terra Nostra, queda en l’imaginari canareu com la primera revista
escrita en català a casa nostra. Editada per un grup entusiasta de jóvens que
no buscaven tant, el rerefons polític, sinó la publicació reeixida d’un
projecte cultural. També ens queda una publicació que ens permet atansar-nos a
la situació social de l’època, amb un document gairebé etnològic, que dona molta
informació sobre la situació comercial de l’època, ja que hi apareixen una gran
quantitat d’anuncis locals i territorials –cal remarcar que aquesta era una
font d’ingressos molt important per al quinzenari–. En definitiva, un xicoteta tastet de l'Alcanar de finals de la dècada dels anys vint del segle passat.
Per acabar, i per celebrar el
norantè aniversari d’aquesta publicació canareva en català, hem digitalitzat el
primer número de la revista, que es va publicar, justament avui fa 90 anys, “Lo
que som i aont anem”. Esperem que el gaudiu.
[1] Joan B. Beltran Reverter, La premsa escrita a Alcanar, una visió
gràfica i històrica, Regidoria de Cultura Ajuntament d’Alcanar, 2014, p.
14.
[2] Ramon Puig Puigcerver, A cavall
de la utopia. Esteve Fibla. Alcanar 1905-1939, Cossetània, Valls, 2001, p.
109.
[3] El Pueblo, 9 de gener de 1926, p. 1.
[4] Artur Bladé Desumvila, L’edat
d’or, Cossetània, Valls, 2008, 230-234.
[5] Emigdi Subirats i Sebastià, L’entramat
literari del primer Bladé, Associació de veïns “Jesús-Catalònia”, Jesús,
2018, p. 177-178 i 185.
[6] Ramon Puig Puigcerver, A cavall
de la utopia… p. 109.
[7] José Matamoros, Historia de mi
pueblo, Imprenta Querol, Tortosa, 1922.
Alcanar, 1r de juny del 2018.
Josep Sancho Sancho
Lluc Ulldemolins Nolla
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada