Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Arqueologia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Arqueologia. Mostrar tots els missatges

dimarts, 25 d’agost del 2015

Portes obert al jaciment preibèric de Sant Jaume - Mas d'en Serrà

El passat diumenge 23 d'agost es va celebrar una nova jornada de portes obertes al jaciment preibèric de Sant Jaume - Mas d'en Serrà. En aquest cas, al finalitzar la 18a campanya. Com sempre, la visita va comptar amb una lliçó magistral de David Garcia i Isabel Moreno, doctors que ja fa anys que dirigeixen les excavacions.

A continuació us mostrem un àlbum amb diverses fotografies de la jornada.

David García dóna la benvinguda als visitants i ens situa dintre del moment històric en què va existir el jaciment preibèric de Sant Jaume - Mas d'en Serrà.

Una cinquantena llarga de visitants van participar de la jornada de portes obertes.

Un grup de jóvens arqueòlegs, juntament amb Isabel Moreno.

Excavació d'un àmbit que conté un espai de foc important.

Cata exterior a la muralla on s'observen moltes restes de la muralla quan es va esfondrar.

Àmbit molt gran amb un element central, al mig, que suportava el sostre.


Diversos àmbits del jaciment.


Restes de ceràmica en un dels àmbits que s'està excavant actualment. David Garcia, en la presentació ens recordava que aquest jaciment conté entre 50.000 i 60.000 fragments de ceràmica preibèrica i fenícia.


Com sempre, les vistes que ens dóna el jaciment de Sant Jaume - Mas d'en Serrà, són úniques. Tota la plana d'Alcanar i Sénia enllà.


Zona de foc amb restes de ceràmica.

Imatge on s'observa la magnitud de la tragèdia de l'incendi que va acabar amb la vida al poblat. El sostre esfonsat, nombroses peces de ceràmica i també peces de telers en primer pla.


Àmbit completament excavat amb una zona de foc al mig.

La porta d'entrada al jaciment, com ja es va descobrir anteriorment. Amb un còmplex sistema defensiu per accedir-hi.
La zona nord, amb un estat d'excavació molt avançat.

La rècua de gent ja baixa del jaciment, al cim de la mola.





dissabte, 16 de novembre del 2013

El pont dels Estretets

El pont dels Estretets. Foto de Joaquim Valls Balada.
Avui, des del blog Històries d'Alcanar, ens sumem al clam popular que demana la immediata actuació sobre el pont dels Estrets per tal de preservar-lo. Fa unes setmanes va començar, a través d'internet, una recollida de firmes, iniciada per Joaquim Valls Balada, que té com a objectiu la conservació d'este monument històric d'Alcanar.

Agustí Bel, autor del llibre Alcanar, escrivia ahir al seu blog un article titulat: "Un assumpte ben nostre: el pont dels Estretets", un descriptiu article sobre les reivindicacions actuals i la història que hi ha detràs d'este monument.

En l'article d'avui no es pretén fer-ne cap estudi exhaustiu, només remarcar-ne alguns aspectes importants:

  • Descripció: En realitat quan hom parla del pont dels Estretets fa referència a les restes d'un antic pont, del qual se'n conserva una arcada i l'arrencada d'un altre. Està fet amb pedra travada amb formigó, calç i sorra. 
  • Situació: El pont dels Estretets se situa al riu Sénia, concretament a les coordenades 40° 31′ 41.11″ N, 0° 29′ 35.57″ E. Se sol accedir des del camí de les martorelles d'Alcanar. La situació administrativa no està gens clara: d'una banda forma part de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, d'altra banda, com està al bell mig del riu Sénia, la competència local o autonòmica es pot considerar compartida entre Alcanar i Vinaròs o la Generalitat de Catalunya i del País Valencià.
  • Origen: Popularment, sempre s'ha relacionat el pont dels Estretets amb els romans i més concretament amb la Via Augusta -opció que es pot descartar ja que tots els indicis indiquen que aquesta via romana travessava el riu Sénia per Sant Joan del Pas. Malgrat tot, la certesa del seu origen continua sense poder-se confirmar i cap opció, ni l'origen andalusí ni el romà, és a hores d'ara descartable.
  • Actualitat: Com denuncia el canareu, Joaquim Valls Balada, impulsor de la campanya de conservació d'este monument històric canareu, la situació actual és molt delicada i cal una actuació ràpida per tal de preservar el pont.

dimecres, 25 de setembre del 2013

L'assentament preibèric de Sant Jaume d'Alcanar (17a Campanya)

[Podeu descarregar-vos l'arxiu en format pdf des d'aquí.]

Avui ens alegrem d'anunciar-vos la primera col·laboració al blog, ens arriba des del Grup de Recerca en Arqueologia Protohistòrica de la Universitat de Barcelona (podeu seguir-los al Tuiter). Ens aquest document ens detallen com ha anat la dissetena campanya d'excavacions (2013) a l'assentament preibèric de Sant Jaume-Mas d'en Serrà.

L'assentament preibèric de Sant Jaume d'Alcanar 

Enguany hem dut a terme la dissetena campanya d’excavacions al jaciment canareu preibèric de Sant Jaume-Mas d’en Serrà (primer Ferro, segles VII-VI aC). Malgrat la crisi econòmica que la nostra societat està vivint de forma tan intensa i a voltes dramàtica, i que ha afectat de manera especialment important tots els àmbits de la cultura, val a dir que hem pogut desenvolupar els treballs amb una certa extensió i intensitat, tot podent treballar amb un equip format per disset persones al llarg de tot el mes d’agost. Això es deu, en gran mesura, al suport insistent de l’Ajuntament d’Alcanar, el qual ha realitzat un parell de gestos inusuals en l’àmbit local a Catalunya, avui dia: l’increment de la subvenció anual que atorga per a la realització dels treballs i la compra del jaciment. El primer gest rebla una ja llarga tradició canareva d’invertir en la recuperació del seu patrimoni arqueològic, gest exercit de manera ininterrompuda per part del tots els consistoris des de l’any 1985. Certament, seria molt difícil (probablement, impossible) trobar un altre municipi català amb aquest grau de compromís. El segon resulta més impactant, si cap, atès que exercint aquesta compra el jaciment passa de mans privades a mans de l’Ajuntament i, a través d’aquest, a les mans de tota la ciutadania. I això ens fa immensament feliços. Cal agrair doncs a l’Ajuntament aquesta aposta, així com també a tots els canareus i canareves que any rere any ens donen suport. 

Gràcies a aquest suport, als quals cal afegir els del Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya i de la Universitat de Barcelona, els treballs d’enguany a Sant Jaume han pogut afectar un total de set cales. En concret, hem treballat en l’interior de quatre àmbits (A7, A17, A20, A25), una via de circulació (C1), un espai fora muralles (A9), una torre (T2) i un parell de trams de la muralla. 

Pel que fa als quatre espais, A7, A17, A20 i A25, val a dir que els treballs es troben actualment a mig enllestir, i per tant no podem aportar encara res quant a la seva funcionalitat específica. Sí que podem dir que aquests àmbits repeteixen els esquemes dels altres espais excavats fins ara al jaciment respecte a la qualitat i quantitat dels materials arqueològics que estan proporcionant. Com és habitual al jaciment, hi estem recuperant una gran quantitat de fragments ceràmics que a ben segur ens permetran reintegrar un nombre important de vasos, tant fenicis com indígenes. La raó d’excavar quatre espais disposats en sectors diferents del jaciment rau en la intenció de poder explicar millor l’organització funcional interna de Sant Jaume. Com és ben conegut, la hipòtesi amb què treballa el nostre equip proposa interpretar l’assentament com una gran casa, i no pas com un poblat. Com sigui que els recintes excavats fins ara poden interpretar-se, en gran Equip de treball ©Arxiu GRAP-UBmesura, com a espais d’emmagatzematge, quadres i zones de treball, hem d’entendre que els espais pròpiament domèstics han d’estar situats en aquests altres sectors. 

A C1 hi estem treballant en el seu extrem oriental. C1 és en realitat un llarg passadís de més de 20 m de longitud que dóna servei a tots els àmbits del sector 1 i del sector 2 del jaciment. Bona part d’aquesta vintena llarg de metres foren excavats en campanyes anteriors, restant tan sols aquest extrem est, el qual coincideix amb l’espai situat just darrera de la porta d’accés a l’assentament. Pel que fa a aquesta zona, els treballs d’enguany han permès demostrar com, a diferència de la resta del traçat, aquest tram de C1 restava cobert. 

Altres actuacions han afectat a espais fora muralles o relacionats directament amb aquestes. És el cas d’A9, en el seu extrem nord, on finalment enguany hem pogut enllestir els treballs d’excavació d’un forn. Es tracta d’un forn culinari el qual servia per a garantir el subministrament bàsic (molt probablement de pa) als constructors de l’assentament, en el moment en què aquests l’erigien. Pel que fa a la muralla, els treballs d’aquesta campanya han afectat els trams est i sud, i s’han centrat a desenrunar i definir millor el seu traçat, amb la vista posada a tenir ben aviat tot el ser perímetre complert. 


Finalment, hem d’esmentar l’excavació de la torre T2. Aquesta torre fou descoberta l’any passat, però no ha estat fins a la campanya d’enguany que hem pogut procedir a la seva excavació. L‘estudi d’aquesta estructura ha aportat grans novetats, ja que entre d’altres coses ha permès demostrar que les torres de Sant Jaume eren de planta quadrada, i no pas curvilínies com pensàvem fins ara. Aquest fet situa aquestes torres canareves com les primeres amb aquest format quadrat que s’aixequen en els territoris del que avui dia és Catalunya. 

Cada vegada més Sant Jaume va proporcionant respostes als diversos enigmes que es plantegen. Val a dir, però, que molt sovint algunes d’aquestes respostes obren la porta al plantejament de noves preguntes, les quals, a ben segur, podran ser resoltes a mida que es desenvolupin més campanyes d’excavació en els propers anys. 

David Garcia i Rubert 
Isabel Moreno Martínez 
GRAP (Grup de Recerca en Arqueologia Protohistòrica) 
Universitat de Barcelona