Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris fotografies. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris fotografies. Mostrar tots els missatges

dilluns, 13 de gener del 2014

Roisin i l'església de Sant Miquel d'Alcanar

[Podeu descarregar-vos l'arxiu en format pdf des d'aquí.] 

L'article que vos presentem avui sorgeix d'una recerca que vam fer al fons Roisin de l'Institut d'Estudis Fotogràfics de Catalunya (IEFC). Aquest arxiu conté la major quantitat de postals del fotògraf francès, en total són 77.200 imatges (33.100 negatius i 44.100 positius -postals-), de les quals, només quinze corresponen a Alcanar. És en aquestes quinze postals on vam descobrir un fet curiós que vos expliquem en les properes línies. De fet, avui no vos mostrem totes les fotos de la col·lecció L. Roisin, sinó que només ensenyem algunes pinzellades generals per acabar parlant de tres postals en concret. 

Lucien Roisin Besnard (L. Roisin) va nàixer a Paris l'any 1884. Els seus primers contactes amb la fotografia varien segons la font d'origen, és clar, però, que el fotògraf francés es va traslladar a Barcelona durant la segona dècada del segle xx, amb una contrastada experiència dins del món de la fotografia. La seua arribada a Catalunya es va produir de la mà d'un altre dels noms propis de la fotografia postal catalana, Àngel Toldrà Viazo (A.V.T). Molt prompte, el francés va començar el seu propi negoci, va ser a la Rambla Santa Mònica de Barcelona, on va fundar el que es coneixeria popularment com La Casa de la Postal. Roisin va recórrer gran part de Catalunya i algunes zones de l'Estat espanyol per a fotografiar i mostrar: paisatges, monuments o, senzillament, elements quotidians del dia a dia. Les postals que va editar Roisin eren de color sèpia. Es reconeixen amb facilitat en el col·leccionisme postal per aquest color sèpia i també per la llegenda amb lletres de color roig i la firma “L. Roisin. fot. Barcelona”. La botiga del fotògraf francès va tindre molt d'èxit. Després de la seua mort a París, la botiga va passar a ser regentada per la seua neboda. Finalment, durant els anys cinquanta, la botiga va tancar i el fons Roisin va passar per diferents mans fins arribar a l'arxiu de l'Institut d'Estudis Fotogràfics de Catalunya als anys noranta del segle passat. També cal destacar que, poc després, la Generalitat de Catalunya va comprar un lot important de negatius i postals, majoritàriament de Barcelona, que es conserven a l'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC).

Roisin va editar les postals canareves en dos sèries. Es pot identificar ràpidament a quina sèrie correspon cada postal ja que la llegenda canvia. En la primera edició la llegenda és amb lletra cursiva, en canvi, en la segona edició la lletra és d'una altra tipografia i sense cursiva. Totes les postals anaven numerades, en concret, l'església d'Alcanar, la postal amb què ens centrem avui, era la número 4, tant en la primera edició com en la segona. És aquí on Roisin va cometre un error important, ja que va confondre l'església de Sant Miquel d'Alcanar amb l'església de Sant Lluc d'Ulldecona. Les següents postals, de la col·lecció particular de Joan B. Beltran Reverter, mostren l'error que va cometre Roisin, en confondre l'església d'Alcanar i la d'Ulldecona.

Postal 1: Postal de l'església de Sant Miquel d'Alcanar en la primera edició de L. Roisin. (Col·lecció particular de Joan B. Beltran Reverter)

Postal 2: Postal de l'església de Sant Lluc d'Ulldecona en la primera edició de L. Roisin. (Col·lecció particular de Joan B. Beltran Reverter)

Aquest error va ser corregit en la segona edició, quan la postal número quatre, la de l'església d'Alcanar, sí que es corresponia amb l'església de Sant Miquel. La causa d'aquest error podria ser el desconeixement de l'editor, Lucien Roisin, ja que és sabut que moltes fotografies que formaven part de les seues postals no eren pròpiament seues, sinó que eren d'altres autors autòctons que li venien els negatius. De fet, a l'IEFC, consideren que l'autor de les postals canareves és desconegut i així consta als peus de foto.


Postal 3: Postal de l'església Sant Miquel d'Alcanar en la segona edició de L. Roisin.(Col·lecció particular de Joan B. Beltran Reverter)

Malauradament el fons Roisin de l'IEFC només conté quinze postals d'Alcanar, dos de la primera edició i tretze de la segona, i cap negatiu de les fotografies. Avui ho deixem aquí, en propers articles continuarem parlant d'altres curiositats de les postals de Roisin.


Lluc Ulldemolins i Nolla
Alcanar, gener del 2014

diumenge, 14 d’abril del 2013

Els Fets del 6 d'octubre de 1934 a Alcanar

[Podeu descarregar-vos l'arxiu en format pdf des d'aquí.]

Els fets del 6 octubre del 1934 són ben coneguts dins de la història catalana. Es tracta de la proclamació de l'Estat català de la República federal espanyola que va dur a terme Lluís Companys des del balcó de la Generalitat.

Podem trobar diferents testimonis que parlen sobre què va ocórrer en aquelles dates a Alcanar. Per exemple, l'agost del 1979 es publicava una entrevista al Butlletí d'Alcanar en què l'últim alcalde republicà, Llàtzer Reverter, contestava d'aquesta manera a la pregunta «com van repercutir els fets del 6 d'octubre de 1934 a la nostra vila?»:

Vam tenir una reunió abans de sopar; passà per aquí el Conseller de Governació de la Generalitat, en Conillera. Seguint el seu consell, aquella nit els nacionalistes ens apoderàrem de l'Ajuntament en nom de la Generalitat. Mes, s'endemà, atès que el moviment fracassà, ens en vam retirar. Jo vaig ésser confinat 3 mesos en un vaixell, i vaig passar-ne quatre a la presó.

Com destaca Ramon Puig a A cavall de la utopia, aquella reunió va servir per elaborar un pla d'acció a la nostra vila que repercutiria en els fets del 6 d'octubre del 1934. També s'hi destaquen diverses accions que tingueren lloc el mateix dia. D'una banda dues explosions, una al pont de Sòl-de-riu i l'altra a l'estació; d'altra banda, la col·locació d'una bandera estelada al balcó de l'Ajuntament. En aquest article pretenem mostrar dos testimonis que confirmen les explosions al pont de Sòl-de-riu, per on, actualment, circula la carretera N-340.

El primer testimoni és una carta que va escriure Miguel Guimerà, lo Gorrito, a Juan Gisbert. A continuació en reproduïm les imatges, i la transcripció del fragment en què es parla dels fets que ens interessen.
 Imatge 1. Anvers de la carta enviada per Miguel Guimerà a Juan Gisbert (10/10/1934).

Imatge 2. Revers de la carta enviada per Miguel Guimerà a Juan Gisbert (10/10/1934).

Alcanar 10/10/1934
a Juan Gisbert
Barcelona

Muy Sr. Mio: Desearia que después de lo acaecido en esas se encontraran ud. y familia sin novedad.
Por esta sólo hubo un poco de jaleo la noche del 6 al 7 transcurriendo después con absoluta tranquilidad. La madrugada del domingo explotaron tres bombas en el puente de Sol de Riu ocasionando el derrumbabiento de un trozo de barandilla.
En el pueblo no ocasionaron ningun disturbio de los proyectos que tenian. El que hacia de governación era Coloma.

Podem confirmar, per tant, que la matinada del 6 al 7 d'octubre de 1934 van explotar tres bombes al pont de Sòl-de-riu. És possible que aquesta acció busqués certa repercussió ja que era el pont que separa les comunitats autònomes del Principat de Catalunya i el País Valencià.

A més d'aquesta carta, aportem un document gràfic en què s'observa el pont amb dos esvorancs que van produir les esmentades bombes. Malauradament no podem confirmar la data d'aquesta fotografia ni la identitat de dos dels tres home que hi apareixen, el tercer, el de més a la dreta, és Miguel Nolla Fuster, lo noi.

Imatge 3. Foto del pont de Sòl-de-riu amb els esvorancs que produïren les bombes.

Per acabar, volem recordar que aquells fets van concloure amb la detenció de set canareus que van ser empresonats al vaixell presó Arnús: Andreu Ulldemolins Queralt, don Andreu; Llàtzer Reverter Sancho, Làçaro; Batiste Geira Pla, lo Xarrimpo; Francesc Coloma Forcadell, Coloma; Frederic Beltran Loira, lo Sabater; Batiste Sancho Vidiella, Panxirri i Ramon Serra Querol, lo gendre del tio Escolà.

Agraïments
Per finalitzar voldríem agrair la col·laboració de Joan B. Beltran Reverter.

Bibliografia
Puig Puigcerver, Ramon (2001) A cavall de la utopia. Valls: Edicions Cossetània.

Lluc Ulldemolins Nolla 
Alcanar, abril del 2013

divendres, 30 de setembre del 2011

DE PUBILLES I GEGANTS



Dues fotografies en blanc i negre de finals dels anys 60 a les escalinates de l'antic i enderrocat edifici de l'Ajuntament d'Alcanar, damunt la posteriorment descoberta cisterna del Vall. En primer pla les pubilles, segurament en un acte de les festes del poble. En segon terme l'antiga parella de gegants, també desapareguts. De fons i sobre la paret, la inscripció amb "el yugo y el haz de flechas", símbol del partit únic de la dictadura franquista.

dilluns, 1 d’agost del 2011

LES CASES D'ALCANAR EN BLANC I NEGRE



Fotografia dels anys de la postguerra de les Cases d'Alcanar. Un grup de dones reparaven les xarxes dels pescadors amb agulles de fusta, una feina reservada generalment al gènere femení, feta per les dones i les filles d'aquests. S'hi pot observar el treball al carrer, encara sense esfaltar i entremig d'animals de cria casolana. Una imatge que ens deixa entreveure un sistema de pesca tradicional i una economia propera a la subsistència.

Aquesta fotografia està datada el 1942. Extreta del bloc Tortosa Antiga, a partir del llibre Postals i fotografies antigues de Catalunya.


  

dijous, 21 d’abril del 2011

CERCAVILA DE GEGANTS

Les festes populars han marcat un tret d'identitat de la cultura del poble i del país.