L'article que vos presentem avui sorgeix d'una recerca que vam fer al fons Roisin de l'Institut d'Estudis Fotogràfics de Catalunya (IEFC). Aquest arxiu conté la major quantitat de postals del fotògraf francès, en total són 77.200 imatges (33.100 negatius i 44.100 positius -postals-), de les quals, només quinze corresponen a Alcanar. És en aquestes quinze postals on vam descobrir un fet curiós que vos expliquem en les properes línies. De fet, avui no vos mostrem totes les fotos de la col·lecció L. Roisin, sinó que només ensenyem algunes pinzellades generals per acabar parlant de tres postals en concret.
Lucien Roisin Besnard (L. Roisin) va nàixer a Paris l'any 1884. Els seus primers contactes amb la fotografia varien segons la font d'origen, és clar, però, que el fotògraf francés es va traslladar a Barcelona durant la segona dècada del segle xx, amb una contrastada experiència dins del món de la fotografia. La seua arribada a Catalunya es va produir de la mà d'un altre dels noms propis de la fotografia postal catalana, Àngel Toldrà Viazo (A.V.T). Molt prompte, el francés va començar el seu propi negoci, va ser a la Rambla Santa Mònica de Barcelona, on va fundar el que es coneixeria popularment com La Casa de la Postal. Roisin va recórrer gran part de Catalunya i algunes zones de l'Estat espanyol per a fotografiar i mostrar: paisatges, monuments o, senzillament, elements quotidians del dia a dia. Les postals que va editar Roisin eren de color sèpia. Es reconeixen amb facilitat en el col·leccionisme postal per aquest color sèpia i també per la llegenda amb lletres de color roig i la firma “L. Roisin. fot. Barcelona”. La botiga del fotògraf francès va tindre molt d'èxit. Després de la seua mort a París, la botiga va passar a ser regentada per la seua neboda. Finalment, durant els anys cinquanta, la botiga va tancar i el fons Roisin va passar per diferents mans fins arribar a l'arxiu de l'Institut d'Estudis Fotogràfics de Catalunya als anys noranta del segle passat. També cal destacar que, poc després, la Generalitat de Catalunya va comprar un lot important de negatius i postals, majoritàriament de Barcelona, que es conserven a l'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC).
Roisin va editar les postals canareves en dos sèries. Es pot identificar ràpidament a quina sèrie correspon cada postal ja que la llegenda canvia. En la primera edició la llegenda és amb lletra cursiva, en canvi, en la segona edició la lletra és d'una altra tipografia i sense cursiva. Totes les postals anaven numerades, en concret, l'església d'Alcanar, la postal amb què ens centrem avui, era la número 4, tant en la primera edició com en la segona. És aquí on Roisin va cometre un error important, ja que va confondre l'església de Sant Miquel d'Alcanar amb l'església de Sant Lluc d'Ulldecona. Les següents postals, de la col·lecció particular de Joan B. Beltran Reverter, mostren l'error que va cometre Roisin, en confondre l'església d'Alcanar i la d'Ulldecona.
Postal 1: Postal de
l'església de Sant Miquel d'Alcanar en la primera edició de L.
Roisin. (Col·lecció particular de Joan B. Beltran Reverter)
Postal 2: Postal de
l'església de Sant Lluc d'Ulldecona en la primera edició de L.
Roisin. (Col·lecció particular de Joan B. Beltran Reverter)
Aquest error va ser corregit en la segona edició, quan la postal número quatre, la de l'església d'Alcanar, sí que es corresponia amb l'església de Sant Miquel. La causa d'aquest error podria ser el desconeixement de l'editor, Lucien Roisin, ja que és sabut que moltes fotografies que formaven part de les seues postals no eren pròpiament seues, sinó que eren d'altres autors autòctons que li venien els negatius. De fet, a l'IEFC, consideren que l'autor de les postals canareves és desconegut i així consta als peus de foto.
Postal 3: Postal de
l'església Sant Miquel d'Alcanar en la segona edició de L.
Roisin.(Col·lecció particular de Joan B. Beltran Reverter)
Malauradament el fons Roisin de l'IEFC només conté quinze postals d'Alcanar, dos de la primera edició i tretze de la segona, i cap negatiu de les fotografies. Avui ho deixem aquí, en propers articles continuarem parlant d'altres curiositats de les postals de Roisin.
Lluc Ulldemolins i Nolla
Alcanar, gener del 2014
