A casa nostra les defenses militars costaneres de la Guerra Civil
formen part de la postal marítima -i
no tan marítima. Des de la desembocadura del Sénia fins més enllà
del barranc de la Martinenca, podem contemplar la mesura d'aquestes
defenses militars. A final del 2012 el professor d'Història
Contemporània de la Universitat de Girona (UdG), Josep Clara i
Resplandis, va publicar el llibre Els búnquers de la costa
catalana. Patrimoni militar en temps de guerra (1936-1939). Un
llibre que ja podeu consultar al fons de la col·lecció local de la
Biblioteca Trinitari Fabregat d'Alcanar i en el qual els búnquers de
la costa canareva tenen una presència especial -precisament
la platja de l'Estanyet en presideix la portada. Avui publiquem una
entrevista que hem realitzat al professor Josep Clara. Esperem que la
gaudiu.
D'on sorgeix la idea
d'escriure un llibre sobre els búnquers de la costa catalana durant
la Guerra Civil?
L'estudi té l'origen en
un d'anterior. Quan vaig fer la recerca per escriure Els fortins
de Franco, publicat el 2010 i referit als Pirineus, em van sortir
notícies, plànols i informes sobre les fortificacions de la costa
catalana. Com que no hi havia cap llibre general sobre aquestes
construccions, vaig considerar que calia dedicar-n'hi un que
inventariés aquestes més de 300 construccions, les situés en el
seu context, i servís també per cridar l'atenció amb vista a la
preservació d'aquest patrimoni del temps bèl·lic.
El seu estudi es
restringeix a Catalunya, però la línia defensiva de la costa
continuava més enllà del Sénia, almenys a Vinaròs també se'n
troben restes. Quin abast tenia? La línia defensiva de Catalunya i
el País Valencià estaven sota la mateixa direcció?
Evidentment, la
fortificació de la costa catalana tenia continuïtat al País
Valencià i al Mediterrani, però la documentació que jo vaig poder
veure només abastava el territori de Catalunya. A l'Arxiu Militar
d'Àvila hi ha d'haver documentació dels altres indrets.
Vostè remarca el
caràcter defensiu d'estes construccions, sobretot després de la
primera aparició del vaixell Canarias a
la Costa Brava. Però, es pot considerar, també, que l'efecte
dissuasiu d'estes construccions va ser important ja que els feixistes
van tocar el Mediterrani venint des de l'interior?
La construcció de les
defenses responia a la por dels republicans de ser atacats per la
costa. Els franquistes, però, només van atacar la costa des de
l'aire. El fet de dedicar esforços, materials i homes en aquestes
construccions va significar no emprar-los en els fronts de guerra.
Com descriuria les
defenses d'Alcanar? El port natural dels Alfacs, sota l'abric del
Delta li dóna una certa importància estratègica?
Alcanar tenia interès
estratègic per mirar d'evitar un desembarcament de l'enemic. Té
platges extenses, absència d'obstacles artificials, terreny costaner
no dominant, i és relativament proper al delta de l'Ebre.
Al seu llibre parla
del fet que l'Ajuntament d'Alcanar ja va autoritzar l'enderrocament
d'una peça defensiva l'any 1975, quin creu que ha de ser el camí
per tal de preservar-les? Quina implicació administrativa i social
és necessària per a no repetir esta història?
El camí inicial per a la
preservació de les restes ja s'ha fet: inventariar les obres,
senyalitzar-ne les principals i donar-les a conèixer a través
d'itineraris guiats. Un segon pas seria consolidar les construccions
i declarar-les patrimoni d'interès històric.
Finalment, per acabar
amb l'entrevista, per què va triar un búnquer de la platja de
l'Estanyet d'Alcanar per a la portada del llibre?
L'elecció de la portada
obeeix a raons de representativitat de la imatge. Volia que fos d'una
construcció propera a l'aigua i que evidenciés el perill que
afecta aquest patrimoni. D'altra banda, el dia que vaig passar a
l'Estanyet la llum era adequada per a la fotografia.
Des d'aquí volem agrair
al professor Josep Clara el temps que ha dedicat a respondre aquestes
preguntes. L'entrevista s'ha dut a terme mitjançant correu
electrònic durant els passats mesos de desembre i gener.
Lluc Ulldemolins Nolla
Alcanar, febrer del 2014
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada