Reproduïm a continuació un article que ens ha fet arribar la secció local d'Esquerra i que ha estat publicat al butlletí municipal Alcanar en l'edició del passat mes de novembre. Moltes gràcies per la col·laboració!
"El març de 1931 es celebrà al
barri de Sants de Barcelona la Conferència d’Esquerres, on s’acabà constituïnt l’Esquerra
Republicana de Catalunya (ERC), amb l’entesa de diversos grups polítics. Entre
els més importants hi destacaven els reductes del Partit
Republicà Català, fundat per Marcel·lí Domingo, Lluís Companys i Francesc Layret
el 1917, l’Estat
Català liderat per Francesc Macià, l’anomenat grup de l’Opinió amb Joan Lluhí i els seguidors de Marcel·lí Domingo
–anomenats marcel·linistes i amb molta força a les Terres de l’Ebre-. La nova
formació tingué uns inicis del tot exitosos, ja que quan encara no havia passat
un mes del seu naixement, guanyà les eleccions municipals del 12 d’abril, es
transformà en la força hegemònica de Catalunya i, dos dies més tard, Macià
proclamava la República Catalana per acabar esdevenint President de la
Generalitat en la recuperació de l’autogovern català.
Però ja abans del naixement de
l’Esquerra, segons la seva acta fundacional i els seus estatuts, l’octubre de
1930 s’havia constituït a Alcanar el Centre Català, presidit per Llàtzer
Reverter Sancho. El Centre quedava domiciliat al número 2 de la plaça de Sant
Miquel i es dividia en tres seccions, la d’acció política, la de cultura i la de
lleure. Dos anys més tard, i ja amb l’ERC com a referent, l’agost de 1932 el
Centre Català passava a denominar-se Centre d’Estat Català, quedava domiciliat
al Passatge Espanyol –sense número- i s’adheria formalment al partit.
Per tant, tot i que l’acta fundacional
i els estatuts del Centre d’Estat Català representen el document més antic que
coneixem que de iure ens parla del
sorgiment del nucli local de l’Esquerra a Alcanar, molt probablement el Centre
Català ja actués de facto com a tal
des del mateix sorgiment de l’ERC. I val a dir que, durant aquell 1931,
l’Esquerra tingué dos centres polítics i de sociabilitat a la nostra població:
l’esmentat Centre Català però alhora també el Centre Republicà, marcel·linista,
encapçalat per Antoni Valls i l’alcalde Trinitari Colell, sorgit ja a finals
del segle XIX. Aquests dos nuclis representaven a la població l’entesa entre
les cultures polítiques del republicanisme i del catalanisme que havien acabat
confluïnt en la formació de l’ERC.
Però aquella representació dual
de l’Esquerra a Alcanar fou breu. El gener del 1932 els marcel·linistes
abandonaven l’ERC, tot i que hi reingressarien el març del 1937 ja en plena
guerra civil. Durant aquest període, el partit quedaria representat a Alcanar
pel Centre d’Estat Català, tot i que continuaria conegut popularment pel seu
nom original de Centre Català. El desenllaç de la guerra amb la derrota
republicana i l’entrada de l’exèrcit franquista a la població representaria el
final de la democràtica local i de l’Esquerra a Alcanar. El republicanisme
nacionalista, el rojoseparatismo
segons la terminologia oficial del règim, patí amb extrema duresa la repressió
franquista. No seria fins després de la mort del dictador que l’Esquerra a Alcanar
recuperaria el seu funcionament amb normalitat durant els últims anys 70."
