Històries d'Alcanar estrena logotip

Amb quatre anys de camí, i menys articles dels que ens agradaria, arriba l'hora de presentar-vos la nova imatge d'Històries d'Alcanar, el nou logotip. 

Ja fa un grapat de dies li vam demanar a la dissenyadora canareva Arantxa Matamoros Reverter si volia col·laborar amb natros donant-nos una nova imatge. Sense cap dubte, Arantxa va acceptar la nostra proposta i en van sorgir diversos dissenys, tots fantàstics. Finalment, avui el presentem. Adjuntem a continuació el perquè d'aquest logotip, unes paraules que ens arriben de la pròpia autora. Arantxa, moltes gràcies. I a la resta de lectors, esperem tornar molt prompte. 

D'Alcanar, un símbol molt emblemàtic, reconeixible per tots els canareus i sobretot, històric n'és el seu escut. Per tant s'adapta als adjectius adequats per a la elaboració del logotip d'Històries d'Alcanar. Apareix l'escut , tot i que reduït a la mínima expressió per a què simplement ens al recordi al veure-ho. A la vegada, la forma base d'aquest de forma repetida, crea una sèrie de pàgines de paper que representen literalment tota aquella història que hi podem trobar darrera del nostre poble, fins i tot la que ja no està escrita.

L'Origen de les Festes Quinquennals d'Alcanar

Amb la baixada de la Verge del Remei, centenars de canareus i canareves surten als carrers d'Alcanar per donar la benvinguda a la Mare de Déu. És l'inici d'unes festes que durant nou dies --la novena-- mantenen el poble d'Alcanar certament excitat. La gent deixa de banda el sentiment místic i religiós i el substitueix per un sentiment més popular i fraternal a l'hora d'engalanar els carrers i fer les catifes, de sal i serradura, que culminaran un treball de preparació de setmanes i mesos. L'excepcionalitat d'aquestes festes, cada cinc anys, fa que els veïns del poble les visquen amb molta il·lusió. 

Enguany se celebren les quinzenes festes Quinquennals --declarades des del 2010 com a festa tradicional d'interès nacional--. Les primeres festes Quinquennals es van celebrar l'any 1944. Cinc anys abans, el 7 d'octubre de 1939, es va celebrar una cerimònia religiosa a la Plaça Major per rebre la nova imatge. Era la vesprada anterior del segon diumenge d'octubre, dia en què se celebra la festivitat del Remei a Alcanar. Aquella nova imatge va ser esculpida per l'escultor de Sant Jordi, Joan Baptista Folia i Prades, que en aquella època tenia el taller a Onda. La nova escultura es basava en l'antiga imatge religiosa, que havia estat cremada i destruïda el 29 de juliol de 1936, durant els primers mesos de la Guerra Civil. Aquell mateix dia, durant l'acte religiós que se celebrava a la Plaça Major d'Alcanar, l'orador, Mossèn Federico Domingo, va proposar celebrar cada cinc anys unes festes en honor a la Mare de Déu del Remei en què es baixés la seua imatge per recórrer els carrers d'Alcanar i Les Cases. Era la “promesa” de les Festes Quinquennals d'Alcanar. 

És impossible destriar l'origen polític d'aquestes festes. Des de l'entrada dels nacionals a Alcanar, el 15 d'abril del 1938, la repressió ja havia començat al nostre poble. Com explicava fa uns mesos enrere Joan B. Beltran Reverter al Diari de Tarragona, un cop finalitzada la Guerra Civil, nou veïns d'Alcanar van ser afusellats entre els mesos de juliol i novembre del 1939 --mentre alguns canareus feien la “promesa” de les Quinquennals--, molts altres, haurien de passar alguns anys a la presó i d'altres ja havien emprés el camí de l'exili i dels camps de concentració. Per tant, amb aquest context socio-històric, parlar de “fervorosa aclamació” durant la promesa del 1939 és més propi de les cròniques de l'època que dels dies presents. 

Per això, malgrat la popularitat que han assolit les Festes Quinquennals d'Alcanar és necessari no oblidar el context repressiu i nacional-catolicista que es vivia avui fa 75 anys, i tampoc podem oblidar l'origen de les nostres Festes Quinquennals. 

Per il·lustrar l'article, incloem un parell d'imatges del fulletó de les segones Festes Quinquennals que es van celebrar el 1949 (il·lustració 1 i il·lustració 2). 

A més, aprofitem aquestes línies per recordar aquells canareus afusellats durant la dictadura franquista: 

Joan Sancho Juan (pagès de 22 anys, executat el 15 de juliol de 1939 a Tarragona). 

Bautista Queralt Rubio (pagès de 50 anys, executat el 21 de juliol de 1939 a Tarragona). 

Agustí Balada Griñó (pagès de 27 anys, executat el 21 de juliol de 1939 a Tarragona). 

Miquel Valls Adell (barber de 24 anys, executat el 16 de novembre de 1939 a Tarragona). 

Antonio Reverter Querol (paleta de 31 anys, executat el 17 de novembre de 1939 a Tarragona). Bautista Reverter Ferrer (pagès de 51 anys, executat el 2 de juliol de 1938 a Vinaròs). 

Joan Geira Garriga (pagès de 44 anys, executat el 6 de juliol de 1938 a Vinaròs). 

Josep Pla Expósito (pagès de 44 anys, executat el 6 de juliol de 1938 a Vinaròs). 

Canisio Garriga Sancho (pagès de 30 anys, executat el 2 de novembre de 1939 a Vinaròs).

Il·lustració 1: Portada del fulletó editat el 1949.

Il·lustració 2: Fulletó del 1949. Pàgina on s'explica l'origen de les Festes Quinquennals.

Cinquantè aniversari de l'arribada de la Volta a Catalunya a Alcanar

Podeu descarregar-vos l'article amb format .pdf des d'aquí

Fulletó informatiu editat pel comitè organitzador: https://www.dropbox.com/s/xmt4ymsiviqirpm/Fulleto.pdf?dl=0

Àlbum de fotografies: Facebook

La dècada dels anys seixanta va ser una època en què el ciclisme canareu començava a perdre aquella embranzida que havia tingut anys abans. La popularització de la motocicleta va fer que els jóvens deixessen la bicicleta de banda. Tot i això, l'entusiasme per l'esport de les dos rodes continuava en peu a Alcanar, una afició que es va acabar materialitzant anys després amb la creació d'un club i un equip ciclista l'any 1973. 

Avui, però, parlarem només d'una data concreta: el 18 de setembre de 1964. Aquella tarda, d'avui fa cinquanta anys, la Volta a Catalunya arribava per primera i única vegada a Alcanar. La transcendència d'aquest esdeveniment esportiu és notable ja que és la segona cursa per etapes més antiga que es disputa a l'Estat espanyol i una de les més antigues del món. Ciclistes històrics com Miquel Poblet, Jacques Anquetil, Eddy Merckx, Luis Ocaña, Vicent Belda, Marino Lejarreta, Robert Millar, Miguel Induráin, Claudio Chiappucci, Laurent Jalabert, Alex Zülle, Fernando Escartín, Chava Jiménez, Joseba Beloki, Roberto Heras, Alejandro Valverde o Joaquim Rodríguez han guanyat aquesta important cursa ciclista que se celebra des del 1911. 

Tal com descriu Ramon Torres, periodista i president de la Unió Esportiva Sants —entitat impulsora de la cursa—, el sentiment d'alegria i l'entusiasme són els ingredients imprescindibles per continuar endavant amb un esdeveniment d'aquestes característiques. Aquells anys, a Alcanar, el ciclisme tenia una gran popularitat. A més, diverses persones es van implicar en l'organització del final d'etapa: Joan Gil Fibla, un gran entusiasta del ciclisme que havia seguit diverses edicions de La Volta i que anys més tard formaria part de la caravana del Tour de França; Juan Segarra Reverter, alcalde de l'època; Alfonso Martínez-Aguado, director de Ràdio Alcanar; Trinitari Colell Fabregat, regidor d'esports. També va destacar el suport de l'excampió de l'Estat espanyol, l'ampostí José Serra. 

L'etapa tenia 186 quilòmetres i sortia des de Tarragona a les 12:30 h, i després de passar per Reus, Falset, Móra, Gandesa, el Pinell, Xerta, Tortosa, Santa Bàrbara i Ulldecona, arribà fins a la carretera de l'estació —en el terme municipal de Vinaròs—. Des d'allà el camí fins a Alcanar era ràpid i senzill (de fet, l'organització havia descartat arribar a Alcanar per les corbes del Remei ja que eren massa perilloses). Va ser un dia en què el líder de la cursa, el francès Joseph Carrara, que va acabar guanyant l'edició de la Volta del 1964, va defensar fins a l'últim moment el seu lideratge i va reduir la diferència de més de tres minuts que tenia el grup capdavanter a Tortosa. Finalment, la victòria d'etapa va ser per al càntabre José Pérez Francés —guanyador d'una etapa al Tour, tres a La Vuelta i dos vegades campió espanyol— que s'imposà en l'esprint final. 

L'entusiasme canareu davant l'esdeveniment es va traduir en una important organització de la infraestructura. La cessió del Cercle Cultural Agrícola —l'antic casino i l'actual seu de CiU— com a sala de premsa va ser l'element central de la jornada (en la Il·lustració 1 es mostra un plànol amb els llocs més destacats de la jornada). Les cròniques de l'època destaquen la multitud de gent que es concentrava a la zona de l'arribada (com s'observa en la Il·lustració 2), i l'ambient festiu que s'hi vivia, amb ball de sardanes inclòs. L'espectacle festiu Ciudad Luz que acompanyava La Volta es va instal·lar al costat del mercat i, a més, hi van actuar Los hermanos Calatrava. L'ambient i la rebuda d'aquell dia van sorprendre molt gratament els organitzadors i és que l'esdeveniment va ser tot un èxit, fins al punt que unes setmanes més tard, l'ajuntament d'Alcanar rebia el premi com a millor organitzador d'un final d'etapa a l'Hotel Carlos III (Il·lustració 3). 

Enguany, quan es compleix el cinquantè aniversari d'aquesta efemèride, el poble d'Alcanar va tenir l'oportunitat de celebrar-ho acollint novament el final d'etapa, malauradament, però, diverses circumstàncies de caire econòmic i social no van fer-ho possible.

Il·lustració 1: Plànol amb l'emplaçament dels punts més importants de l'arribada de l'etapa.

Il·lustració 2: Línia d'arribada (encreuament entre els actuals carrers de Suñer i Passatge espanyol).

Il·lustració 3: Entrega del premi com a millor final d'etapa a l'hotel Carlos III. A la foto, d'esquerra a dreta: representant de La Volta -desconegut-, Ramon Torres, Carles Sentís, José Alfara -Librado-, Miguel de Sans, Juan Segarra Reverter, Antonio Colell Fabregat, Alfonso Martínez-Aguado i Joan Gil.

Agraïments 

Per finalitzar voldríem agrair la col·laboració José Alfara Garriga Librado pel temps prestat i pel material cedit.

Lluc Ulldemolins i Nolla 

Alcanar, setembre del 2014

Celebrem el tercer aniversari amb el Concurs de Fotografies Antigues

Aquest mes d'abril Històries d'Alcanar fa 3 anys. Volem celebrar l'aniversari del blog amb tots els amics que ens heu acompanyat en este xicotet viatge. Per això, vos convidem a participar al Concurs de Fotografies Antigues seguint els següents passos:

Apunteu-vos al grup Històries d'Alcanar del Facebook. Fins al 30 d'abril, podeu penjar-hi les vostres fotografies antigues, tantes com vulgueu. Sempre que siga possible, podeu afegir una breu descripció de llocs, persones, etc. o indicar-ne l'any o la dècada aproximada. També podeu aportar els vostres comentaris a la resta de fotos que faran molt més enriquidor el recull.

Recordeu que, en cas que el document tinga drets d'autor, sempre han de ser respectats.

Durant els mateixos dies, podeu votar les millors fotos fent un "M'agrada", tenint en compte el valor històric, artístic, la qualitat del document, etc.

La fotografia més votada serà premiada! Amb la resta seran arreplegades a la secció de "fotografies" del blog, amb el nom i l'agraïment a totes les persones que col·laboren en el recull.

Històries d'Alcanar va nàixer com un espai col·lectiu i col·laboratiu i volem que continue sent-ho. Així que moltes gràcies per la vostra participació!

La repressió feixista

Avui enllacem dos articles publicats al Diari Ebre (Diari de Tarragona). El primer forma part de la col·lecció "Los 100 consejos de guerra del franquismo" que ha editat el Diari Ebre, en concret és el sisè capítol i tracta la comarca del Montsià. En el cas d'Alcanar, és Joan B. Beltran Reverter qui escriu sobre els nou afusellats canareus en la repressió franquista. El text, titulat "Revenges i delacions" el podeu trobar a les pàgines 56 i 57.

El segon article, va ser publicat l'1 de març i l'autor també és Joan B. Beltran Reverter. En aquest cas parla sobre l'exili republicà després de la Guerra Civil espanyola. Exili que va portar alguns ebrencs i canareus als camps de concentració de l'alemanya nazi.