El 14 de juny de 1925 el Barça i el Júpiter, l’històric equip del Poblenou, s’enfrontaven a l’estadi de les Corts en un partit amistós. El partit servia d’homenatge a l’Orfeó Català arran de la seua exitosa gira per Roma durant aquell mateix any. L’encontre va ser amenitzat per una banda musical de la marina anglesa que va interpretar, a l’inici i a la mitja part, la marxa reial i el “God save the queen”. Va ser durant la interpretació d’aquests himnes, amb una xiulada massiva a la “marxa reial” la que va provocar la clausura del camp del Barça i l’expulsió del president, Joan Gamper, del país. Eren temps de dictadura, amb Primo de Rivera, l’agitació obrera d’inicis de la dècada havia acabat amb exili, detencions, presó i assassinats. En aquell partit, el Barça va utilitzar la tàctica clàssica de l’època, la 2-3-5, només dos defenses i, en canvi, cinc davanters. Entre els davanters i destacaven noms com el filipí Alcàntara o Sagi-Barba, tanmateix hi destacava l’absència d’un dels jugadors més importants d’aquella època, Josep Samitier. Un dels màxims golejadors de la història del club blau-i-grana es trobava a València durant aquells dies, justament, a mig camí de Barcelona i València està Alcanar.
I és que uns dies més tard, el 28 i el 29 de juny de 1925, es disputarien a Alcanar un parell de partits per tal de promoure la pràctica esportiva. Aquests partits els disputaren l’equip local, l’Unió Sportiva Canareva, i el llavors campió comarcal, el FC Ateneu de Tortosa. L’equip d’Alcanar jugaria els dos partits reforçat amb estrelles d’arreu del país, així completaren el seu onze inicial jugadors de Barcelona, Lleida o de Vinaròs. El primer assalt va acabar amb una victòria contundent de l’equip tortosí per 1 a 4, amb tres gols de Bosquet i un de Suárez, i un gol del fitxatge barceloní Borrell com a gol de l’honor canareu.
Però l’afició, arribada de tota la comarca, esperava amb impaciència el partit que es disputaria el 29 de juny de 1925, novament, entre l’US Canareva i el FC Ateneu. En l’onze inicial de l’equip d’Alcanar s’hi afegiren dos jugadors mítics en aquells moments, els blau-i-grana: Emili Sagi i Liñan, conegut per Sagi-Barba; i Josep Samitier i Vilalta. Un fet que provocà una ovació enorme quan els dos equips saltaren al terreny de joc. Els equips titulars van ser els següents:
U. S. Canareva: Chimeno, Valls, Segarra, Ferré, Borrell, Baila, Cid, Sagi, Samitier, Sagi-Barba i Fibla.
FC Ateneu: Malla, Borràs, Garrido, Campos, Caudet, Mulet, Pla, Suàrez, Ferrà, Bosquet i Garcia.
En l’equip canareu, a més dels mítics jugadors de l’època com Sagi-Barba i Samitier, també hi van jugar Armand Martínez Sagi, cosí germà de Sagi-Barba i que també formava part de l’equip blaugrana, tot i que des d’una posició secundària, així com també el vinarossenc Baila, provinent de l’FC España de Vinaròs o del barceloní, ja esmentat, Borrell.
El partit va començar amb un retard considerable, tal com remarquen les cròniques de l’època. Una dinar generós i una sobretaula llarga al restaurant Patorrat de les Cases sembla que en van ser el motiu. Algunes veus, fins i tot, s’atreveixen a dir que la fins a 42 llagostins van menjar-se els jugadors del Barça. Així, l’equip de Tortosa va començar amb un domini aclaparador del joc i, de fet, s’avançaria al marcador amb un primer gol de Valls, tanmateix, l’equip canareu aconseguiria remontar amb gols de Cid, assistit per Samitier i de Sagi. Poc abans del descans, Ferrà va anotar l’empat a 2 amb què es va arribar al descans. La segona part va començar amb el mateix patró, domini de l’equip tortosí, que es tornaria a avançar amb gol de Ferrà, novament. Així, el partit es va desenvolupar durant la segona part amb domini de l’equip blanc-i-roig fins que es va arribar als últims 10 minuts de joc en què Borrell aconseguiria l’empat a 3 amb un xut impressionant. Poc després, en una falta llençada de forma ràpida, Sagi marcaria el quart gol tot i les queixes airades dels jugadors tortosins a l'àrbitre del partit, el senyor Badoch, qui a criteri seu no havia assenyalat un fora de joc claríssim i que va provocar que els jugadors tortosins, Borràs i Bosquet, abandonessen el terreny de joc. Malgrat aquesta situació caòtica el partit va continuar i l’equip canareu va anotar dos gols més de Sagi, que aconseguia un hat-trick, i Samitier per posar el 6 a 3 definitiu al marcador.
Primera part
0 - 1: Valls
1 - 1: Cid (assistència Samitier)
2 - 1: Sagi
2 - 2: Ferrà
Segona part
3 - 2: Ferrà
3 - 3: Borrell
4 - 3: Sagi
5 - 3: Sagi
6 - 3: Samitier
Segurament, l’arribada dels jugadors del Barça a Alcanar va sorgir arran de les relacions que existien entre aquests jugadors i alguns jóvens canareus estudiants a Barcelona durant aquella època. Juntament amb la vinculació que existia entre les elits burgeses i vinculades al FC Barcelona de la família Miret, qui tenia una estreta relació amb Alcanar, on hi tenia una fàbrica tèxtil. El futbol, es va popularitzar a finals de la dècada dels 10 i va explotar en la dècada següent arreu de tot el país. Aquest va ser un període en què es van donar els primers passos per la professionalització dels equips grans i també un moment històric on hi van aparèixer molts equips en molts municipis. Per exemple, a Alcanar, el referent va ser l’US Canareva, fundat el 1919 i que jugava periòdicament contra equips de les localitats veïnes com l’FC España de Vinaròs, l’FC Català de la Ràpita o el Benicarló FC entre molts d’altres.
Lluc Ulldemolins Nolla
Juliol del 2022
Juliol del 2022
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada