El que avui en dia és el Grup
de Recerca en Arqueologia Protohistòrica (GRAP) porta molts anys excavant als
jaciments de casa nostra. L’any 1997, un jove David Garcia i Rubert ja va
participar en l’última excavació a la Moleta del Remei i, aquell mateix any
també, a la primera campanya als Santjaumes. I, en anys posteriors, també a la
Cogula, la Ferradura i al Castell d’Ulldecona.
Molts anys de picar pedra,
literalment, i, sobretot, molts anys de recerca. Fa 2 anys i mig ja vam
entrevistar-lo a Històries d’Alcanar, en aquell moment, presencialment a
Barcelona. Ara ho tornem a fer virtualment -coses del teletreball i la
virtualitat- per preguntar-li sobre les interessants novetats en la seua
investigació. Aquest ha sigut un any de bona collita.
Què hi havia als Santjaumes a
la primera edat del ferro?
És una molt bona pregunta. Podria
semblar que després de gairebé 25 anys de treballs al jaciment el més fàcil
hauria de ser ja, a aquestes alçades, poder dir si més no què és el que tenim
entre mans. I el cert és que, si més no en termes d’hipòtesis, fins fa ben poc
semblava que ho teníem força clar: explicàvem que Sant Jaume hauria estat en el
seu moment (primera edat del ferro, 800-550 aC, pre-ibèric) una gran residència
fortificada, casa i seu política alhora d’un cabdill (o cabdilla) i de la seva
família, des d’on aquest senyor (o senyora) controlaria un territori més o
menys extens que inclouria altres nuclis d’hàbitat, entre ells la Moleta del
Remei (on hi viuria el gruix de la població, unes 500 persones), la Ferradura i
el Castell d’Ulldecona (punts de control de vies de comunicació estratègiques) i la Cogula (una talaia de vigilància a mitja i llarga distància). I parlo en
passat precisament perquè, com passa de vegades amb les hipòtesis científiques,
quan passes a tractar de contrastar-les te n’adones que potser no estaves del
tot encertat en la interpretació inicial que havies donat a l’assentament. En
tot cas, el que tenim a dalt d’aquell turó dels Santjaumes és, sens dubte, un
dels jaciments arqueològics més importants del país, en un estat de conservació
excepcional, que a aquestes alçades ha proporcionat ja un volum d’informació
extraordinari i que tot apunta que encara ha de donar moltes més sorpreses en
el futur.
Quines són les principals
novetats d'este any?
La principal novetat d’aquest any
ha estat constatar que la funció de recinte sagrat que havíem atribuït en anys
anteriors a l’àmbit A7 (com a capella) va més enllà del que pensàvem. Quan ja
havíem acabat d’excavar l’interior d’aquesta capella i estàvem aixecant el
paviment o nivell de circulació i, per tant, ja no esperàvem trobar-hi res més,
vam descobrir que sota aquell paviment s’amagava una fossa ritual cobert aper
una gran llosa de pedra. Quan la vam aixecar, vam poder comprovar que en el seu
interior els constructors havien dipositat, quan aixecaven aquest espai sagrat,
un parell de betils, és a dir, un parell de grans còdols representant dues
divinitats. Aquest és un ritual absolutament oriental, la qual cosa ens ha
permès confirmar que, efectivament, la petja fenícia en el jaciment és molt més
important del que fins ara ens pensàvem.
Amb quines hipòtesis treballeu
ara?
Precisament com a resultat dels
treballs i reflexions dels darrers 4 o 5 anys hem hagut de reformular, com
abans explicava, la hipòtesi principal respecte de la interpretació del
jaciment. Actualment hem introduït una modificació que pot semblar petita però
que és molt significativa, i que consisteix a acceptar que molt probablement en
aquesta gran residència fortificada d’aquest cabdill indígena hi haurien viscut
també un nombre indeterminat de fenicis coexistint amb ell i la seva família.
Aquesta és la visió que marcarà la nostra recerca en els propers anys. Amb tot,
i davant de les evidències, no ens tanquem en cap cas a que aquesta recerca ens
porti algun dia a haver de tornar a modificar novament la hipòtesi principal de
treball (tot plegat és propi de la tasca de recerca i no és res estrany) en el
sentit que l’assentament sigui íntegrament fenici. En tot cas, això darrer ara
com ara no ho contemplem i queda com a pla B.
Per què aquest complex és tan
important?
Ja era important, en termes
d’interpretació global d’aquest període (la primera edat del ferro) a l’àrea
del nord-est de la península Ibèrica i, de fet, al conjunt de la península,
atès que per primera vegada fou possible en el seu moment identificar una
estructura política de tipus polinuclear en contextos protohistòrics. A més,
això es produïa en un període pre-ibèric, quan fins llavors es considerava que
les estructures polítiques notablement jerarquitzades que controlaven
territoris més o menys extensos que incloïen un centre de poder polític i
altres nuclis depenents era quelcom propi, com a molt antic, de la cultura
ibèrica. Els treballs a l’àrea d’Alcanar i Ulldecona van permetre demostrar que
això no era pas així i que en períodes anteriors a la cultura ibèrica això ja
s’havia produït. A més, també és important per altres raons, especialment per l’extraordinari
estat de conservació dels jaciments, tant en termes monumentals com pel que fa
a la informació que atresoren. Amb el gir que ha donat els darrers anys la
hipòtesi principal d’interpretació de Sant Jaume, pensem que la importància encara
serà molt més gran en el futur ja que vindrà a canviar percepcions científiques
essencials i que fins ara es consideraven molt consolidades en relació a temes
cabdals com la presència fenícia estable a l’àrea del nord-est de la península
Ibèrica i al moment d’inici dels processos de colonització en aquests
territoris.
Situàvem els Santjaumes a fa
vora uns 3.000 anys. Amb les noves descobertes, aquesta data es queda curta?
Els treballs de datació per
paleomagnetisme, pioners a casa nostra, estan portant a considerar que la data
de construcció de jaciments com Sant Jaume, Moleta o Cogula, que fins ara es
dataven, com a molt antics, cap al 650 aC, caldrà portar-la molt més enrere.
Com a mínim, dins del segle VIII aC, sense descartar que fins i tot pugui ser
del IX aC.
Fotografies cedides pel GRAP.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada