El paper moneda a Alcanar durant la Guerra Civil

[Podeu descarregar-vos l'arxiu en format pdf des d'aquí.]

Alcanar va crear el seu paper moneda local per l’acord del dia 19 de maig del 1937. L’import total va ser de 12.500 pessetes i els valors dels bitllets va ser d’1 pesseta, 50 cèntims i 25 cèntims. El dipòsit de garantia de l’emissió fou confiat al Banc de Tortosa.

A l’anvers, tots els bitllets estan emmarcats per una reeixida sanefa on es llegeix «Ajuntament d’Alcanar», al fons presenten una imatge que mostra unes barques de pesca a Les Cases i a l’esquerra apareix l’escut de Catalunya . També trobem impresa la signatura del caixer, Juli Valls. La data que es mostra als bitllets és el 1er de juny del 1937. Al revers, emmarcada per unes orles es veu una planta d’arròs i també es llegeix «Ajuntament d’Alcanar». El bitllet d’una pesseta presenta una peculiaritat sobre la resta i és que, al revers, s’hi afegeix un escut rombal català sobre la mateixa planta d’arròs.

Els bitllets no tenen cap data de venciment indicada. Tots són rectangulars i tenen unes mides de 69x106mm. A més de la firma impresa, els bitllets estaven avalats amb les signatures manuscrites de l’alcalde, Llàtzer Reverter, en els bitllets d’1 pesseta i 50 cèntims, i la de Cebrià Agustí Pla Grau en els de 25 cèntims. També estaven marcats amb un segell sec rodó amb la inscripció «Ajuntament d’Alcanar».

Tots els bitllets estaven fets amb paper blanc, tot i que la textura és molt diferent entre ells. Els d’una pesseta és molt gruixut, una mica menys ho és el de cinquanta cèntims i finalment el de vint-i-cint cèntims, és molt prim. És possible que a causa d’això aquest bitllet es fes malbé amb rapidesa.

Els bitllets canareus van ser catalogats per Antoni Turró (1982) amb índex R (Rar), una posició intermèdia en l’escala de raresa. Turró va catalogar diferents variants dels bitllets canareus. Aquestes variants incloïen: diferents colors en la tinta manuscrita i/o en el número de sèrie, diferents tonalitats de la tinta impresa i l’aparició o no del segell sec i. A continuació es pot veure la classificació que va realitzar Turró (1982:51):

Núm. 96. Valor: 1 pesseta. Tiratge: 5.000. Colors: Vermell a l’anvers. Gris-verdós i bistre-oliva al revers. Sèrie: C. Numeració: Amb numerador negre a l’anvers. Particularitats: Signatura manuscrita en vermell. Índex: R

1. Sense segell sec.
   
   Bitllet d'una pesseta editat per l'Ajuntament d'Alcanar (96)

Núm. 97. Valor: 50 cèntims. Tiratge: 10.000. Colors: Gris-verdós a l’anvers. Bistre al revers. Sèrie: B. Numeració: Impresa en gris-verdós a l’anvers. Particularitats: Signatura manuscrita en blau clar. Índex: R

1. Signatura manuscrita en negre.
2. Idem. Numeració impresa en vermell.
3. Sense segell sec.
   
   Bitllet de cinquanta cèntims editat per l'Ajuntament d'Alcanar (97)

Núm. 98. Valor: 25 cèntims. Tiratge: 10.000. Colors: Vermell a l’anvers i al revers. Sèrie: A. Numeració: Impresa en vermell a l’anvers. Particularitats: Signatura manuscrita en vermell. Índex: R

1. Color vermelló.
2. Sense la signatura manuscrita. Color carmí.
3. Sense segell sec.

Bitllet de vint-i-cinc cèntims editat per l'Ajuntament d'Alcanar (98)

Les variants que s’han explicat anteriorment només són les catalogades per Antoni Turró, és segur, però, que a més a més de les variants que Turró coneixia també n’existiren d’altres, de fet és coneguda l’existència d’altres peces per alguns col·leccionistes.

A més dels bitllets emesos per l’ajuntament canareu de l’època, existeixen altres bitllets que no van ser catalogats per Antoni Turró. Al llibre La CNT al Montsià i Tortosa apareix una fotografia d’un bitllet d’Alcanar editat per la CNT-AIT (Confederació Nacional del Treball-Associació Internacional de Treballadors). Tot i no haver estat catalogada, aquesta peça pertanyia a la col·lecció particular d’Antoni Turró. El valor facial d’aquest bitllet és de 0,50 enteros (els valors dels bitllets de les col·lectivitats anarquistes i llibertàries, en alguns casos eren: unitats, enters o graus, entre altres), està escrit en castellà i el paper és de color blanc. Emmarcat amb una sanefa es llegeix «C.N.T COL·LECTIVIDAD INTEGRAL A.I.T», el nom del municipi i la província, finalment es reserva un espai per a la signatura del President i el Secretari. Cal destacar que en aquest bitllet no apareix cap signatura manuscrita, així suposem que és una variant sense firmes manuscrites.

Bitllet de la CNT d’Alcanar.

Un altre bitllet que tampoc catalogà Turró va ser una emissió feta pel Bar Esquerra de Les Cases d’Alcanar. D’aquesta peça se’n coneixen poques dades, tot i això podem dir que va ser imprès per una sola cara i a una sola tinta, en color roig sobre paper blanc i de mides 55x75mm. El seu valor facial era d’una pesseta. Aquests vals moneda estaven avalats al revers per la signatura manuscrita del propietari del bar, Andreu Fabregat.

Bitllet del Bar Esquerra de Les Cases d’Alcanar.

Bibliografia

Ferré i Pavia, Carme (1993) La CNT al Montsià i Tortosa (1939-1939). Tortosa: Cooperativa Gràfica Dertosense.

Turró i Martínez, Antoni (1982) El Paper Moneda Català (1936-1939). Barcelona: L’Avenç.

Lluc Ulldemolins Nolla

Alcanar, abril del 2012

DE PUBILLES I GEGANTS

Dues fotografies en blanc i negre de finals dels anys 60 a les escalinates de l'antic i enderrocat edifici de l'Ajuntament d'Alcanar, damunt la posteriorment descoberta cisterna del Vall. En primer pla les pubilles, segurament en un acte de les festes del poble. En segon terme l'antiga parella de gegants, també desapareguts. De fons i sobre la paret, la inscripció amb "el yugo y el haz de flechas", símbol del partit únic de la dictadura franquista.

LES CASES D'ALCANAR EN BLANC I NEGRE

 

Fotografia dels anys de la postguerra de les Cases d'Alcanar. Un grup de dones reparaven les xarxes dels pescadors amb agulles de fusta, una feina reservada generalment al gènere femení, feta per les dones i les filles d'aquests. S'hi pot observar el treball al carrer, encara sense esfaltar i entremig d'animals de cria casolana. Una imatge que ens deixa entreveure un sistema de pesca tradicional i una economia propera a la subsistència.

Aquesta fotografia està datada el 1942. Extreta del bloc Tortosa Antiga, a partir del llibre Postals i fotografies antigues de Catalunya.

  

CERCAVILA DE GEGANTS

Les festes populars han marcat un tret d'identitat de la cultura del poble i del país.

LA REPÚBLICA DEL 14 D'ABRIL: EL CAMÍ DE LA DEMOCRÀCIA

Avui fa vuitanta anys, el 14 d'abril de 1931, Francesc Macià proclamava la República Catalana a Barcelona. Dos dies abans, les esquerres s'havien imposat a la majoria de ciutats en unes eleccions municipals celebrades després de la caiguda de la Dictadura de Primo de Rivera que ràpidament prengueren una connotació indestriable de plebiscit entre monarquia i república. A molts pobles, però, les forces conservadores guanyaren els comicis. Entre ells, Alcanar, on els resultats donaren deu regidories als monàrquics, tres a la Lliga Regionalista i un als republicans.

Amb tot, les esquerres denunciaren irregularitats en el procés electoral. Com va explicar Josep Sánchez Cervelló en el II Congrés d'Història d'Alcanar, el marcel·linista Antoni Valls, membre de la Junta Local del Cens, protestà a la Junta Provincial "contra la ilegalidad de la elección de concejales verificada el día 12 del corriente en esta ciudad, por la coacción colectiva ejercida por el señor Marqués de Atalayuelas y el diputado monárquico Martínez Villar y el médico forense."

Tot això no venia de nou. La Restauració monàrquica de 1875 s'havia caracteritzat, ja des del seu inici, per ser un sistema polític liberal però, encara, molt lluny de la democràcia. D'entrada, ja quedaven exclosos del dret a vot les classes populars, les dones i els joves. A més, la manipulació de les eleccions va ser una constant durant molts anys, i com a molts altres pobles, a Alcanar es denunciaren nombroses tupinades. Els òrgans d'expressió dels repubicans, com El Pueblo de Tortosa o El Faro d'Amposta, ens parlen de repetits fraus electorals, on el nostre poble ocupava un lloc destacat. Ubicat dins del districte electoral  de Roquetes -l'únic de tot Catalunya on sempre sortiren elegits diputats dinàstics durant el període- sembla que Alcanar seria un dels pobles on el sufragi i l'opinió podien ser més fàcilment manipulables.

Aquell 14 d'abril, però, pareixia que els coses havien canviat. Les reclamacions foren escoltades, i a Alcanar i altres pobles que havien denunciat irregularitats es convocaren noves eleccions municipals per al 31 de maig. Els republicans repetiren el gran míting que ja havien fet en l'anterior campanya al cinema Glòria, amb els parlaments del tortosí Josep Berenguer, el senienc Batiste Tolosa i el canareu Antoni Valls, i aconseguiren guanyar les eleccions. Segons El Pueblo, "ganaron sin oposición los 14 puestos" i el marcel·linista Trinitari Colell fou elegit el primer alcalde del període republicà. Però, era representativa aquella majoria tant absoluta, on ni les opcions monàrquiques ni regionalistes tingueren regidors?

Font: El Pueblo, 23-V-1931, p. 2.

Algunes setmanes més tard, els republicans -amb els marcel·linistes al capdavant-, es tornaren a imposar al nostre poble en les eleccions legislatives a Corts constituents. El poder havia estat detentat tradicionalment per part de les forces conservadores. I tot i que a partir del 14 d'abril pareixia que les coses havien canviat, aquell gir a l'esquerra fou ben breu. Les dretes s'imposarien a Alcanar en les eleccions al Parlament de Catalunya de novembre de 1932, en les legislatives de novembre 1933 -ja amb sufragi universal- i en els comicis municipals de gener de 1934, que tornarien el govern local als prohoms conservadors, amb la nova alcaldia de Ricard Sancho Suñer.

Un any abans, el febrer del 1933, podem llegir unes significatives paraules a l’òrgan republicà l’Avançada: “A Alcanar políticament les coses han continuat completament igual que en temps de l’últim Borbó. Prova d’això és que s’ha portat els homes com a “Bens” a les urnes, i amb els mateixos procediments els han obligat a votar; a l’un per portar una finca arrendada del “Senyoret” tal; a l’altre per un camí del “Fulanet” qual, i al de més enllà perquè un senyor li colocà la seva muller a l’hospital. Això és la vertadera política del poble “Canareu”; És que encara continuarem així en les properes eleccions? Jo crec que sí; i si no s’hi posa algun remei en tenim encara per molts anys.” 

Arribats a aquest punt, i amb la documentació que disposem, treballem amb la hipòtesi que, almenys per al cas d'Alcanar, l'arribada de jure d'un sistema democràtic com el de la Repúbica no va significar, de facto, l'arribada de la democràcia: el control electoral i el cientelisme polític continuà. El camí cap a la democràcia estava traçat, però s'havia de caminar. Els valors de la cultura política democràtica havien de ser apresos i exercits, tant pels elegits com pels electors. Fos com fos, el que sí podem afirmar rotundament és que aquesta línia democratitzadora quedaria tallada radicalment el 15 d'abril del 1938, quan les tropes franquistes entraren a la població. Els canareus, i també ja les canareves, tardarien mig segle en poder tornar a elegir els seus representats polítics.

Josep Sancho i Sancho