Avui fa vuitanta anys, el 14 d'abril de 1931, Francesc Macià proclamava la República Catalana a Barcelona. Dos dies abans, les esquerres s'havien imposat a la majoria de ciutats en unes eleccions municipals celebrades després de la caiguda de la Dictadura de Primo de Rivera que ràpidament prengueren una connotació indestriable de plebiscit entre monarquia i república. A molts pobles, però, les forces conservadores guanyaren els comicis. Entre ells, Alcanar, on els resultats donaren deu regidories als monàrquics, tres a la Lliga Regionalista i un als republicans.
Amb tot, les esquerres denunciaren irregularitats en el procés electoral. Com va explicar Josep Sánchez Cervelló en el II Congrés d'Història d'Alcanar, el marcel·linista Antoni Valls, membre de la Junta Local del Cens, protestà a la Junta Provincial "contra la ilegalidad de la elección de concejales verificada el día 12 del corriente en esta ciudad, por la coacción colectiva ejercida por el señor Marqués de Atalayuelas y el diputado monárquico Martínez Villar y el médico forense."
Tot això no venia de nou. La Restauració monàrquica de 1875 s'havia caracteritzat, ja des del seu inici, per ser un sistema polític liberal però, encara, molt lluny de la democràcia. D'entrada, ja quedaven exclosos del dret a vot les classes populars, les dones i els joves. A més, la manipulació de les eleccions va ser una constant durant molts anys, i com a molts altres pobles, a Alcanar es denunciaren nombroses tupinades. Els òrgans d'expressió dels repubicans, com El Pueblo de Tortosa o El Faro d'Amposta, ens parlen de repetits fraus electorals, on el nostre poble ocupava un lloc destacat. Ubicat dins del districte electoral de Roquetes -l'únic de tot Catalunya on sempre sortiren elegits diputats dinàstics durant el període- sembla que Alcanar seria un dels pobles on el sufragi i l'opinió podien ser més fàcilment manipulables.
Aquell 14 d'abril, però, pareixia que els coses havien canviat. Les reclamacions foren escoltades, i a Alcanar i altres pobles que havien denunciat irregularitats es convocaren noves eleccions municipals per al 31 de maig. Els republicans repetiren el gran míting que ja havien fet en l'anterior campanya al cinema Glòria, amb els parlaments del tortosí Josep Berenguer, el senienc Batiste Tolosa i el canareu Antoni Valls, i aconseguiren guanyar les eleccions. Segons
El Pueblo, "ganaron sin oposición los 14 puestos" i el marcel·linista Trinitari Colell fou elegit el primer alcalde del període republicà. Però, era representativa aquella majoria tant absoluta, on ni les opcions monàrquiques ni regionalistes tingueren regidors?
 |
| Font: El Pueblo, 23-V-1931, p. 2. |
Algunes setmanes més tard, els republicans -amb els marcel·linistes al capdavant-, es tornaren a imposar al nostre poble en les eleccions legislatives a Corts constituents. El poder havia estat detentat tradicionalment per part de les forces conservadores. I tot i que a partir del 14 d'abril pareixia que les coses havien canviat, aquell gir a l'esquerra fou ben breu. Les dretes s'imposarien a Alcanar en les eleccions al Parlament de Catalunya de novembre de 1932, en les legislatives de novembre 1933 -ja amb sufragi universal- i en els comicis municipals de gener de 1934, que tornarien el govern local als prohoms conservadors, amb la nova alcaldia de Ricard Sancho Suñer.
