Concurs Wiki Loves Monuments 2013

Wiki Loves Monuments és un concurs fotogràfic internacional sobre els monuments del patrimoni cultural que es duu a terme durant setembre. El 2010 va començar als Països Baixos, el 2011 va tenir un àmbit europeu i des de 2012 el concurs és mundial!

L’any passat va ser un èxit de participació a l’àmbit català, però encara es pot millorar en aquesta nova edició. Tothom hi pot participar per millorar la Viquipèdia i per donar a conèixer el patrimoni local que es pot trobar a tot arreu. Només heu d’observar allò que teniu prop de casa i ajudar a difondre-ho. Hi haurà premis locals i la millor selecció entrarà en premis internacionals.

La Viquipèdia en català tornarà a participar enguany de forma activa i natros vos animem a col·laborar fotografiant tots els Béns Culturals d'Interès Nacional (BCIN) i tots els Béns Culturals d'Interès Local (BCIL) del nostre poble i de les rodalies.

Els passos que has de seguir per participar:

1.- Identificar el patrimoni històric catalogat del nostre poble (Veure la llista més abaix)

2.- Fotografiar els monuments.

3.- I compartir la fotografiar tal i com s'indica al següent enllaç: Participa-hi!

Llista del patrimoni històric catalogat d'Alcanar:

Monument	Protecció	Estil/època	Ubicació	Coordenades	Codi
Torre del Moro III, de n'Urbano o l'Última torre	BCIN 463-MH-ZA	Obra popular XVI	Alcanar	40° 36′ 59″ N, 0° 33′ 59″ E rodalia	RI-51-0006554 bg pm dp ad pm
Torre d'en Morralla	BCIN 731-MH	Obra popular XVI	Alcanar Partida la Fonda	40° 34′ 29″ N, 0° 32′ 09″ E rodalia	RI-51-0006555 bg pm dp
El Rocall		Obra popular XVIII	Alcanar Darrera de l'església, barri del Rocall	40° 32′ 39″ N, 0° 28′ 56″ E rodalia	IPA-6211 bg pm dp
Habitatge del carrer de Càlig, 18		Obra popular XVII	Alcanar C. Càlig, 18		IPA-6212 bg pm
Pont dels Estretets		Obra popular Romà	Alcanar Barranc de Sòl de Riu, camí de les Martorelles	40° 31′ 41″ N, 0° 29′ 36″ E rodalia	IPA-6216 bg pm dp
Ermita de la Mare de Déu del Remei, o Santuari del Remei		Gòtic-renaixement, neoclassicisme XVI-XVII, XVIII	Alcanar Camí vell d'Alcanar a Ulldecona	40° 33′ 33″ N, 0° 28′ 45″ E rodalia	IPA-6221 bg pm dp
Cisterna		Obra popular XVII	Alcanar C. de la Generalitat, davant l'ajuntament	40° 32′ 35″ N, 0° 28′ 53″ E rodalia	IPA-6224 bg pm dp
Casa de la Mestra Gual		Obra popular XIX	Alcanar Alcalde Sanmartí, 14-18		IPA-6229 bg pm
Palau dels Peris		Obra popular, modernisme XIX-XX	Alcanar Ctra. Nova, 1-3	40° 32′ 32″ N, 0° 28′ 52″ E rodalia	IPA-6233 bg pm dp
El Calvari		Obra popular XIX-XX	Alcanar C. Sant Joan, barri de la Bassa	40° 32′ 48″ N, 0° 28′ 54″ E rodalia	IPA-6237 bg pm dp
Pou de la Verge del Remei		Obra popular XX	Alcanar Camí del Pou de la Verge		IPA-6240 bg pm
Habitatge a la plaça Major, 43		Obra popular XVIII	Alcanar Pl. Major, 43	40° 32′ 35″ N, 0° 28′ 50″ E rodalia	IPA-6245 bg pm dp
Habitatge al carrer de la Generalitat, 17		Obra popular XX	Alcanar C. de la Generalitat, 17		IPA-6246 bg pm
Habitatges plaça Dr. Fleming - c. del Mar		Obra popular XIX-XX	Alcanar Pl. Dr. Fleming - c. del Mar		IPA-6248 bg pm
Capelleta del Remei		Obra popular XVIII-XIX	Alcanar Ctra. Alcanar-Ulldecona, trencall cap al Remei	40° 33′ 22″ N, 0° 28′ 27″ E rodalia	IPA-6249 bg pm dp
Escut d'Alcanar	BCIN 3994-MH	Barroc XVII	Alcanar Ermita de la Mare de Déu del Remei	40° 33′ 33″ N, 0° 28′ 44″ E rodalia	IPA-6250 bg pm dp
Barraca de vesc		Obra popular XX	Alcanar		IPA-6258 bg pm
Caseta de camp		Obra popular	Alcanar Prop de la Torre del Moro III		IPA-6259 bg pm
Pont de la carretera N-340 sobre la Sènia		Obra popular XX	Alcanar Ctra. N-340 sobre el riu Sènia	40° 31′ 34″ N, 0° 30′ 21″ E rodalia	IPA-13813 bg pm dp
Fonda Vella		Obra popular XVIII	Alcanar Ctra. N-340, km 155-156, Alcanar platja	40° 34′ 06″ N, 0° 32′ 16″ E rodalia	IPA-6244 bg pm dp
Molí del Marquès		Obra popular	Alcanar Ctra. Àngol, camí nord		IPA-6238 bg pm
Hospital Modern		Obra popular, neoclassicisme XIX (1898)	Alcanar C. Càlig, 30	40° 32′ 34″ N, 0° 28′ 45″ E rodalia	IPA-6234 bg pm dp
Habitatge a la plaça Major, 3		Obra popular, modernisme XIX-XX	Alcanar Plaça Major, 3		IPA-6235 bg pm
Molí de Carceller o Molí del Marquès		Obra popular XVIII Final	Alcanar		IPA-6239 bg pm
Casa pagesa al carrer Jesús, 4		Obra popular XVIII-XIX	Alcanar c. Jesús, 4		IPA-6213 bg pm
Habitatge al carrer Hug Fullalquer, 18		Obra popular XIX-XX	Alcanar C. Hug Fullalquer, 18		IPA-6247 bg pm
Casa O'Connor		Obra popular, modernisme XVII, XX Inici	Alcanar C. de la Generalitat, 14	40° 32′ 35″ N, 0° 28′ 55″ E rodalia	IPA-6225 bg pm dp
Casa del Marqués de Las Atalayuelas		Eclecticisme XIX Final	Alcanar Pl. Major - c. Sebastià Anglès	40° 32′ 36″ N, 0° 28′ 50″ E rodalia	IPA-6226 bg pm dp
Casa Sunyer		Obra popular XIX-XX	Alcanar c. Càlig, 3	40° 32′ 35″ N, 0° 28′ 50″ E rodalia	IPA-6227 bg pm dp
Pou de Sant Isidre, o Pou del Marquès		Obra popular XX Inici	Alcanar Alcalde Sanmartí, la Fanecada		IPA-6241 bg pm
Pou de Sant Miquel		Obra popular XX Inici	Alcanar Alcalde Sanmarti, la Fanecada		IPA-6242 bg pm
Habitatge al carrer Callao, 14		Obra popular XVII	Alcanar C. Callaó, 14, les Cases d'Alcanar		IPA-6215 bg pm
Camí de Virol, o Lligallo de les Cases		Obra popular XIX-XX	Alcanar Les Cases d'Alcanar		IPA-6217 bg pm
Església de Sant Pere		Obra popular, eclecticisme XIX	Alcanar Pl. de Sant Pere, les Cases d'Alcanar	40° 33′ 09″ N, 0° 31′ 50″ E rodalia	IPA-6231 bg pm dp
Hort de l'Adell		Obra popular, eclecticisme XIX	Alcanar C. Lepanto, 8-16 - Isaac Peral, 2, les Cases d'Alcanar		IPA-6232 bg pm
Edifici dels Josepets, Convent dels Josepepts		Noucentisme XX Inici	Alcanar Antiga ctra. de les Cases, les Cases d'Alcanar	40° 33′ 13″ N, 0° 31′ 36″ E rodalia	IPA-6236 bg pm dp
Torre del carrer Nou	BCIN 749-MH	Obra popular XIV-XVI	Alcanar C. Nou - c. del Raval	40° 32′ 39″ N, 0° 28′ 56″ E rodalia	RI-51-0006551 bg pm dp
Església parroquial de Sant Miquel		Gòtic tardà, renaixement, neoclassicisme XVI-XVII, XIX	Alcanar Pl. Sant Miquel	40° 32′ 38″ N, 0° 28′ 53″ E rodalia	IPA-6219 bg pm dp
L'Abadia, o Rectoria		Historicisme XIX Final	Alcanar Pl. de l'Abadia	40° 32′ 38″ N, 0° 28′ 54″ E rodalia	IPA-6220 bg pm dp
Torre d'en Calbo o d'en Gimeno	BCIN 732-MH	Obra popular XVI-XVII	Alcanar Camí de la Torre d'en Morralla, partida de la Fonda	40° 34′ 46″ N, 0° 32′ 04″ E rodalia	RI-51-0006556 bg pm dp
Clos de Codorniu, o Tancat de Codorniu		Obra popular, eclecticisme XIX Final	Alcanar Ctra. N-340, km 150, camí del Tancat, partida de Sol de Riu	40° 31′ 41″ N, 0° 30′ 37″ E rodalia	IPA-6228 bg pm dp
Torre del Moro II, Torre d'en Pasqualet	BCIN 462-MH-ZA	Obra popular XVI	Alcanar A l'oest de la ctra. N-340, partida del Codonyol	40° 37′ 04″ N, 0° 34′ 14″ E rodalia	RI-51-0006553 bg pm dp ad pm
El Pla, o Torre del Marquès, Villa Carmen		Eclecticisme XIX-XX	Alcanar Ctra. N-340, km 152,5, partida del Pla		IPA-6230 bg pm
Hort de Sant Rafel Arcàngel, o el Pla		Obra popular XX	Alcanar		IPA-6243 bg pm

També podeu consultar el patrimoni històric catalogat del Montsià, Baix Ebre i Baix Maestrat.

Els Fets del 6 d'octubre de 1934 a Alcanar

[Podeu descarregar-vos l'arxiu en format pdf des d'aquí.]

Els fets del 6 octubre del 1934 són ben coneguts dins de la història catalana. Es tracta de la proclamació de l'Estat català de la República federal espanyola que va dur a terme Lluís Companys des del balcó de la Generalitat.

Podem trobar diferents testimonis que parlen sobre què va ocórrer en aquelles dates a Alcanar. Per exemple, l'agost del 1979 es publicava una entrevista al Butlletí d'Alcanar en què l'últim alcalde republicà, Llàtzer Reverter, contestava d'aquesta manera a la pregunta «com van repercutir els fets del 6 d'octubre de 1934 a la nostra vila?»:

Vam tenir una reunió abans de sopar; passà per aquí el Conseller de Governació de la Generalitat, en Conillera. Seguint el seu consell, aquella nit els nacionalistes ens apoderàrem de l'Ajuntament en nom de la Generalitat. Mes, s'endemà, atès que el moviment fracassà, ens en vam retirar. Jo vaig ésser confinat 3 mesos en un vaixell, i vaig passar-ne quatre a la presó.

Com destaca Ramon Puig a A cavall de la utopia, aquella reunió va servir per elaborar un pla d'acció a la nostra vila que repercutiria en els fets del 6 d'octubre del 1934. També s'hi destaquen diverses accions que tingueren lloc el mateix dia. D'una banda dues explosions, una al pont de Sòl-de-riu i l'altra a l'estació; d'altra banda, la col·locació d'una bandera estelada al balcó de l'Ajuntament. En aquest article pretenem mostrar dos testimonis que confirmen les explosions al pont de Sòl-de-riu, per on, actualment, circula la carretera N-340.

El primer testimoni és una carta que va escriure Miguel Guimerà, lo Gorrito, a Juan Gisbert. A continuació en reproduïm les imatges, i la transcripció del fragment en què es parla dels fets que ens interessen.

 Imatge 1. Anvers de la carta enviada per Miguel Guimerà a Juan Gisbert (10/10/1934).

Imatge 2. Revers de la carta enviada per Miguel Guimerà a Juan Gisbert (10/10/1934).

Alcanar 10/10/1934

a Juan Gisbert

Barcelona

Muy Sr. Mio: Desearia que después de lo acaecido en esas se encontraran ud. y familia sin novedad.

Por esta sólo hubo un poco de jaleo la noche del 6 al 7 transcurriendo después con absoluta tranquilidad. La madrugada del domingo explotaron tres bombas en el puente de Sol de Riu ocasionando el derrumbabiento de un trozo de barandilla.

En el pueblo no ocasionaron ningun disturbio de los proyectos que tenian. El que hacia de governación era Coloma.

Podem confirmar, per tant, que la matinada del 6 al 7 d'octubre de 1934 van explotar tres bombes al pont de Sòl-de-riu. És possible que aquesta acció busqués certa repercussió ja que era el pont que separa les comunitats autònomes del Principat de Catalunya i el País Valencià.

A més d'aquesta carta, aportem un document gràfic en què s'observa el pont amb dos esvorancs que van produir les esmentades bombes. Malauradament no podem confirmar la data d'aquesta fotografia ni la identitat de dos dels tres home que hi apareixen, el tercer, el de més a la dreta, és Miguel Nolla Fuster, lo noi.

Imatge 3. Foto del pont de Sòl-de-riu amb els esvorancs que produïren les bombes.

Per acabar, volem recordar que aquells fets van concloure amb la detenció de set canareus que van ser empresonats al vaixell presó Arnús: Andreu Ulldemolins Queralt, don Andreu; Llàtzer Reverter Sancho, Làçaro; Batiste Geira Pla, lo Xarrimpo; Francesc Coloma Forcadell, Coloma; Frederic Beltran Loira, lo Sabater; Batiste Sancho Vidiella, Panxirri i Ramon Serra Querol, lo gendre del tio Escolà.

Agraïments

Per finalitzar voldríem agrair la col·laboració de Joan B. Beltran Reverter.

Bibliografia

Puig Puigcerver, Ramon (2001) A cavall de la utopia. Valls: Edicions Cossetània.

Lluc Ulldemolins Nolla 

Alcanar, abril del 2013

ESQUERRA D’ALCANAR: 80 ANYS

Reproduïm a continuació un article que ens ha fet arribar la secció local d'Esquerra i que ha estat publicat al butlletí municipal Alcanar en l'edició del passat mes de novembre. Moltes gràcies per la col·laboració!

"El març de 1931 es celebrà al barri de Sants de Barcelona la Conferència d’Esquerres, on s’acabà constituïnt l’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), amb l’entesa de diversos grups polítics. Entre els més importants hi destacaven els reductes del Partit Republicà Català, fundat per Marcel·lí Domingo, Lluís Companys i Francesc Layret el 1917, l’Estat Català liderat per Francesc Macià, l’anomenat grup de l’Opinió amb Joan Lluhí i els seguidors de Marcel·lí Domingo –anomenats marcel·linistes i amb molta força a les Terres de l’Ebre-. La nova formació tingué uns inicis del tot exitosos, ja que quan encara no havia passat un mes del seu naixement, guanyà les eleccions municipals del 12 d’abril, es transformà en la força hegemònica de Catalunya i, dos dies més tard, Macià proclamava la República Catalana per acabar esdevenint President de la Generalitat en la recuperació de l’autogovern català.

Però ja abans del naixement de l’Esquerra, segons la seva acta fundacional i els seus estatuts, l’octubre de 1930 s’havia constituït a Alcanar el Centre Català, presidit per Llàtzer Reverter Sancho. El Centre quedava domiciliat al número 2 de la plaça de Sant Miquel i es dividia en tres seccions, la d’acció política, la de cultura i la de lleure. Dos anys més tard, i ja amb l’ERC com a referent, l’agost de 1932 el Centre Català passava a denominar-se Centre d’Estat Català, quedava domiciliat al Passatge Espanyol –sense número- i s’adheria formalment al partit.

Per tant, tot i que l’acta fundacional i els estatuts del Centre d’Estat Català representen el document més antic que coneixem que de iure ens parla del sorgiment del nucli local de l’Esquerra a Alcanar, molt probablement el Centre Català ja actués de facto com a tal des del mateix sorgiment de l’ERC. I val a dir que, durant aquell 1931, l’Esquerra tingué dos centres polítics i de sociabilitat a la nostra població: l’esmentat Centre Català però alhora també el Centre Republicà, marcel·linista, encapçalat per Antoni Valls i l’alcalde Trinitari Colell, sorgit ja a finals del segle XIX. Aquests dos nuclis representaven a la població l’entesa entre les cultures polítiques del republicanisme i del catalanisme que havien acabat confluïnt en la formació de l’ERC.

Però aquella representació dual de l’Esquerra a Alcanar fou breu. El gener del 1932 els marcel·linistes abandonaven l’ERC, tot i que hi reingressarien el març del 1937 ja en plena guerra civil. Durant aquest període, el partit quedaria representat a Alcanar pel Centre d’Estat Català, tot i que continuaria conegut popularment pel seu nom original de Centre Català. El desenllaç de la guerra amb la derrota republicana i l’entrada de l’exèrcit franquista a la població representaria el final de la democràtica local i de l’Esquerra a Alcanar. El republicanisme nacionalista, el rojoseparatismo segons la terminologia oficial del règim, patí amb extrema duresa la repressió franquista. No seria fins després de la mort del dictador que l’Esquerra a Alcanar recuperaria el seu funcionament amb normalitat durant els últims anys 70."