diumenge, 14 d’abril del 2013

Els Fets del 6 d'octubre de 1934 a Alcanar

[Podeu descarregar-vos l'arxiu en format pdf des d'aquí.]

Els fets del 6 octubre del 1934 són ben coneguts dins de la història catalana. Es tracta de la proclamació de l'Estat català de la República federal espanyola que va dur a terme Lluís Companys des del balcó de la Generalitat.

Podem trobar diferents testimonis que parlen sobre què va ocórrer en aquelles dates a Alcanar. Per exemple, l'agost del 1979 es publicava una entrevista al Butlletí d'Alcanar en què l'últim alcalde republicà, Llàtzer Reverter, contestava d'aquesta manera a la pregunta «com van repercutir els fets del 6 d'octubre de 1934 a la nostra vila?»:

Vam tenir una reunió abans de sopar; passà per aquí el Conseller de Governació de la Generalitat, en Conillera. Seguint el seu consell, aquella nit els nacionalistes ens apoderàrem de l'Ajuntament en nom de la Generalitat. Mes, s'endemà, atès que el moviment fracassà, ens en vam retirar. Jo vaig ésser confinat 3 mesos en un vaixell, i vaig passar-ne quatre a la presó.

Com destaca Ramon Puig a A cavall de la utopia, aquella reunió va servir per elaborar un pla d'acció a la nostra vila que repercutiria en els fets del 6 d'octubre del 1934. També s'hi destaquen diverses accions que tingueren lloc el mateix dia. D'una banda dues explosions, una al pont de Sòl-de-riu i l'altra a l'estació; d'altra banda, la col·locació d'una bandera estelada al balcó de l'Ajuntament. En aquest article pretenem mostrar dos testimonis que confirmen les explosions al pont de Sòl-de-riu, per on, actualment, circula la carretera N-340.

El primer testimoni és una carta que va escriure Miguel Guimerà, lo Gorrito, a Juan Gisbert. A continuació en reproduïm les imatges, i la transcripció del fragment en què es parla dels fets que ens interessen.
 Imatge 1. Anvers de la carta enviada per Miguel Guimerà a Juan Gisbert (10/10/1934).

Imatge 2. Revers de la carta enviada per Miguel Guimerà a Juan Gisbert (10/10/1934).

Alcanar 10/10/1934
a Juan Gisbert
Barcelona

Muy Sr. Mio: Desearia que después de lo acaecido en esas se encontraran ud. y familia sin novedad.
Por esta sólo hubo un poco de jaleo la noche del 6 al 7 transcurriendo después con absoluta tranquilidad. La madrugada del domingo explotaron tres bombas en el puente de Sol de Riu ocasionando el derrumbabiento de un trozo de barandilla.
En el pueblo no ocasionaron ningun disturbio de los proyectos que tenian. El que hacia de governación era Coloma.

Podem confirmar, per tant, que la matinada del 6 al 7 d'octubre de 1934 van explotar tres bombes al pont de Sòl-de-riu. És possible que aquesta acció busqués certa repercussió ja que era el pont que separa les comunitats autònomes del Principat de Catalunya i el País Valencià.

A més d'aquesta carta, aportem un document gràfic en què s'observa el pont amb dos esvorancs que van produir les esmentades bombes. Malauradament no podem confirmar la data d'aquesta fotografia ni la identitat de dos dels tres home que hi apareixen, el tercer, el de més a la dreta, és Miguel Nolla Fuster, lo noi.

Imatge 3. Foto del pont de Sòl-de-riu amb els esvorancs que produïren les bombes.

Per acabar, volem recordar que aquells fets van concloure amb la detenció de set canareus que van ser empresonats al vaixell presó Arnús: Andreu Ulldemolins Queralt, don Andreu; Llàtzer Reverter Sancho, Làçaro; Batiste Geira Pla, lo Xarrimpo; Francesc Coloma Forcadell, Coloma; Frederic Beltran Loira, lo Sabater; Batiste Sancho Vidiella, Panxirri i Ramon Serra Querol, lo gendre del tio Escolà.

Agraïments
Per finalitzar voldríem agrair la col·laboració de Joan B. Beltran Reverter.

Bibliografia
Puig Puigcerver, Ramon (2001) A cavall de la utopia. Valls: Edicions Cossetània.

Lluc Ulldemolins Nolla 
Alcanar, abril del 2013

dilluns, 3 de desembre del 2012

ESQUERRA D’ALCANAR: 80 ANYS

Reproduïm a continuació un article que ens ha fet arribar la secció local d'Esquerra i que ha estat publicat al butlletí municipal Alcanar en l'edició del passat mes de novembre. Moltes gràcies per la col·laboració!

"El març de 1931 es celebrà al barri de Sants de Barcelona la Conferència d’Esquerres, on s’acabà constituïnt l’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), amb l’entesa de diversos grups polítics. Entre els més importants hi destacaven els reductes del Partit Republicà Català, fundat per Marcel·lí Domingo, Lluís Companys i Francesc Layret el 1917, l’Estat Català liderat per Francesc Macià, l’anomenat grup de l’Opinió amb Joan Lluhí i els seguidors de Marcel·lí Domingo –anomenats marcel·linistes i amb molta força a les Terres de l’Ebre-. La nova formació tingué uns inicis del tot exitosos, ja que quan encara no havia passat un mes del seu naixement, guanyà les eleccions municipals del 12 d’abril, es transformà en la força hegemònica de Catalunya i, dos dies més tard, Macià proclamava la República Catalana per acabar esdevenint President de la Generalitat en la recuperació de l’autogovern català.

Però ja abans del naixement de l’Esquerra, segons la seva acta fundacional i els seus estatuts, l’octubre de 1930 s’havia constituït a Alcanar el Centre Català, presidit per Llàtzer Reverter Sancho. El Centre quedava domiciliat al número 2 de la plaça de Sant Miquel i es dividia en tres seccions, la d’acció política, la de cultura i la de lleure. Dos anys més tard, i ja amb l’ERC com a referent, l’agost de 1932 el Centre Català passava a denominar-se Centre d’Estat Català, quedava domiciliat al Passatge Espanyol –sense número- i s’adheria formalment al partit.

Per tant, tot i que l’acta fundacional i els estatuts del Centre d’Estat Català representen el document més antic que coneixem que de iure ens parla del sorgiment del nucli local de l’Esquerra a Alcanar, molt probablement el Centre Català ja actués de facto com a tal des del mateix sorgiment de l’ERC. I val a dir que, durant aquell 1931, l’Esquerra tingué dos centres polítics i de sociabilitat a la nostra població: l’esmentat Centre Català però alhora també el Centre Republicà, marcel·linista, encapçalat per Antoni Valls i l’alcalde Trinitari Colell, sorgit ja a finals del segle XIX. Aquests dos nuclis representaven a la població l’entesa entre les cultures polítiques del republicanisme i del catalanisme que havien acabat confluïnt en la formació de l’ERC.

Però aquella representació dual de l’Esquerra a Alcanar fou breu. El gener del 1932 els marcel·linistes abandonaven l’ERC, tot i que hi reingressarien el març del 1937 ja en plena guerra civil. Durant aquest període, el partit quedaria representat a Alcanar pel Centre d’Estat Català, tot i que continuaria conegut popularment pel seu nom original de Centre Català. El desenllaç de la guerra amb la derrota republicana i l’entrada de l’exèrcit franquista a la població representaria el final de la democràtica local i de l’Esquerra a Alcanar. El republicanisme nacionalista, el rojoseparatismo segons la terminologia oficial del règim, patí amb extrema duresa la repressió franquista. No seria fins després de la mort del dictador que l’Esquerra a Alcanar recuperaria el seu funcionament amb normalitat durant els últims anys 70."

diumenge, 15 d’abril del 2012

El paper moneda a Alcanar durant la Guerra Civil

[Podeu descarregar-vos l'arxiu en format pdf des d'aquí.]

Alcanar va crear el seu paper moneda local per l’acord del dia 19 de maig del 1937. L’import total va ser de 12.500 pessetes i els valors dels bitllets va ser d’1 pesseta, 50 cèntims i 25 cèntims. El dipòsit de garantia de l’emissió fou confiat al Banc de Tortosa.

A l’anvers, tots els bitllets estan emmarcats per una reeixida sanefa on es llegeix «Ajuntament d’Alcanar», al fons presenten una imatge que mostra unes barques de pesca a Les Cases i a l’esquerra apareix l’escut de Catalunya . També trobem impresa la signatura del caixer, Juli Valls. La data que es mostra als bitllets és el 1er de juny del 1937. Al revers, emmarcada per unes orles es veu una planta d’arròs i també es llegeix «Ajuntament d’Alcanar». El bitllet d’una pesseta presenta una peculiaritat sobre la resta i és que, al revers, s’hi afegeix un escut rombal català sobre la mateixa planta d’arròs.

Els bitllets no tenen cap data de venciment indicada. Tots són rectangulars i tenen unes mides de 69x106mm. A més de la firma impresa, els bitllets estaven avalats amb les signatures manuscrites de l’alcalde, Llàtzer Reverter, en els bitllets d’1 pesseta i 50 cèntims, i la de Cebrià Agustí Pla Grau en els de 25 cèntims. També estaven marcats amb un segell sec rodó amb la inscripció «Ajuntament d’Alcanar».

Tots els bitllets estaven fets amb paper blanc, tot i que la textura és molt diferent entre ells. Els d’una pesseta és molt gruixut, una mica menys ho és el de cinquanta cèntims i finalment el de vint-i-cint cèntims, és molt prim. És possible que a causa d’això aquest bitllet es fes malbé amb rapidesa.

Els bitllets canareus van ser catalogats per Antoni Turró (1982) amb índex R (Rar), una posició intermèdia en l’escala de raresa. Turró va catalogar diferents variants dels bitllets canareus. Aquestes variants incloïen: diferents colors en la tinta manuscrita i/o en el número de sèrie, diferents tonalitats de la tinta impresa i l’aparició o no del segell sec i. A continuació es pot veure la classificació que va realitzar Turró (1982:51):

Núm. 96. Valor: 1 pesseta. Tiratge: 5.000. Colors: Vermell a l’anvers. Gris-verdós i bistre-oliva al revers. Sèrie: C. Numeració: Amb numerador negre a l’anvers. Particularitats: Signatura manuscrita en vermell. Índex: R
  1. Sense segell sec.
        Bitllet d'una pesseta editat per l'Ajuntament d'Alcanar (96)
Núm. 97. Valor: 50 cèntims. Tiratge: 10.000. Colors: Gris-verdós a l’anvers. Bistre al revers. Sèrie: B. Numeració: Impresa en gris-verdós a l’anvers. Particularitats: Signatura manuscrita en blau clar. Índex: R
  1. Signatura manuscrita en negre.
  2. Idem. Numeració impresa en vermell.
  3. Sense segell sec.
    Bitllet de cinquanta cèntims editat per l'Ajuntament d'Alcanar (97)
Núm. 98. Valor: 25 cèntims. Tiratge: 10.000. Colors: Vermell a l’anvers i al revers. Sèrie: A. Numeració: Impresa en vermell a l’anvers. Particularitats: Signatura manuscrita en vermell. Índex: R
  1. Color vermelló.
  2. Sense la signatura manuscrita. Color carmí.
  3. Sense segell sec.
    Bitllet de vint-i-cinc cèntims editat per l'Ajuntament d'Alcanar (98)
Les variants que s’han explicat anteriorment només són les catalogades per Antoni Turró, és segur, però, que a més a més de les variants que Turró coneixia també n’existiren d’altres, de fet és coneguda l’existència d’altres peces per alguns col·leccionistes.

A més dels bitllets emesos per l’ajuntament canareu de l’època, existeixen altres bitllets que no van ser catalogats per Antoni Turró. Al llibre La CNT al Montsià i Tortosa apareix una fotografia d’un bitllet d’Alcanar editat per la CNT-AIT (Confederació Nacional del Treball-Associació Internacional de Treballadors). Tot i no haver estat catalogada, aquesta peça pertanyia a la col·lecció particular d’Antoni Turró. El valor facial d’aquest bitllet és de 0,50 enteros (els valors dels bitllets de les col·lectivitats anarquistes i llibertàries, en alguns casos eren: unitats, enters o graus, entre altres), està escrit en castellà i el paper és de color blanc. Emmarcat amb una sanefa es llegeix «C.N.T COL·LECTIVIDAD INTEGRAL A.I.T», el nom del municipi i la província, finalment es reserva un espai per a la signatura del President i el Secretari. Cal destacar que en aquest bitllet no apareix cap signatura manuscrita, així suposem que és una variant sense firmes manuscrites.

Bitllet de la CNT d’Alcanar.

Un altre bitllet que tampoc catalogà Turró va ser una emissió feta pel Bar Esquerra de Les Cases d’Alcanar. D’aquesta peça se’n coneixen poques dades, tot i això podem dir que va ser imprès per una sola cara i a una sola tinta, en color roig sobre paper blanc i de mides 55x75mm. El seu valor facial era d’una pesseta. Aquests vals moneda estaven avalats al revers per la signatura manuscrita del propietari del bar, Andreu Fabregat.

Bitllet del Bar Esquerra de Les Cases d’Alcanar.

Bibliografia

Ferré i Pavia, Carme (1993) La CNT al Montsià i Tortosa (1939-1939). Tortosa: Cooperativa Gràfica Dertosense.

Turró i Martínez, Antoni (1982) El Paper Moneda Català (1936-1939). Barcelona: L’Avenç.


Lluc Ulldemolins Nolla
Alcanar, abril del 2012

divendres, 30 de setembre del 2011

DE PUBILLES I GEGANTS



Dues fotografies en blanc i negre de finals dels anys 60 a les escalinates de l'antic i enderrocat edifici de l'Ajuntament d'Alcanar, damunt la posteriorment descoberta cisterna del Vall. En primer pla les pubilles, segurament en un acte de les festes del poble. En segon terme l'antiga parella de gegants, també desapareguts. De fons i sobre la paret, la inscripció amb "el yugo y el haz de flechas", símbol del partit únic de la dictadura franquista.

dilluns, 1 d’agost del 2011

LES CASES D'ALCANAR EN BLANC I NEGRE



Fotografia dels anys de la postguerra de les Cases d'Alcanar. Un grup de dones reparaven les xarxes dels pescadors amb agulles de fusta, una feina reservada generalment al gènere femení, feta per les dones i les filles d'aquests. S'hi pot observar el treball al carrer, encara sense esfaltar i entremig d'animals de cria casolana. Una imatge que ens deixa entreveure un sistema de pesca tradicional i una economia propera a la subsistència.

Aquesta fotografia està datada el 1942. Extreta del bloc Tortosa Antiga, a partir del llibre Postals i fotografies antigues de Catalunya.