dimarts, 11 de febrer de 2014

Entrevista a Josep Clara, autor de ”Els búnquers de la costa catalana. Patrimoni militar en temps de guerra (1936-1939)”

A casa nostra les defenses militars costaneres de la Guerra Civil formen part de la postal marítima -i no tan marítima. Des de la desembocadura del Sénia fins més enllà del barranc de la Martinenca, podem contemplar la mesura d'aquestes defenses militars. A final del 2012 el professor d'Història Contemporània de la Universitat de Girona (UdG), Josep Clara i Resplandis, va publicar el llibre Els búnquers de la costa catalana. Patrimoni militar en temps de guerra (1936-1939). Un llibre que ja podeu consultar al fons de la col·lecció local de la Biblioteca Trinitari Fabregat d'Alcanar i en el qual els búnquers de la costa canareva tenen una presència especial -precisament la platja de l'Estanyet en presideix la portada. Avui publiquem una entrevista que hem realitzat al professor Josep Clara. Esperem que la gaudiu.



D'on sorgeix la idea d'escriure un llibre sobre els búnquers de la costa catalana durant la Guerra Civil?

L'estudi té l'origen en un d'anterior. Quan vaig fer la recerca per escriure Els fortins de Franco, publicat el 2010 i referit als Pirineus, em van sortir notícies, plànols i informes sobre les fortificacions de la costa catalana. Com que no hi havia cap llibre general sobre aquestes construccions, vaig considerar que calia dedicar-n'hi un que inventariés aquestes més de 300 construccions, les situés en el seu context, i servís també per cridar l'atenció amb vista a la preservació d'aquest patrimoni del temps bèl·lic.


El seu estudi es restringeix a Catalunya, però la línia defensiva de la costa continuava més enllà del Sénia, almenys a Vinaròs també se'n troben restes. Quin abast tenia? La línia defensiva de Catalunya i el País Valencià estaven sota la mateixa direcció?

Evidentment, la fortificació de la costa catalana tenia continuïtat al País Valencià i al Mediterrani, però la documentació que jo vaig poder veure només abastava el territori de Catalunya. A l'Arxiu Militar d'Àvila hi ha d'haver documentació dels altres indrets.



Vostè remarca el caràcter defensiu d'estes construccions, sobretot després de la primera aparició del vaixell Canarias a la Costa Brava. Però, es pot considerar, també, que l'efecte dissuasiu d'estes construccions va ser important ja que els feixistes van tocar el Mediterrani venint des de l'interior?

La construcció de les defenses responia a la por dels republicans de ser atacats per la costa. Els franquistes, però, només van atacar la costa des de l'aire. El fet de dedicar esforços, materials i homes en aquestes construccions va significar no emprar-los en els fronts de guerra.



Com descriuria les defenses d'Alcanar? El port natural dels Alfacs, sota l'abric del Delta li dóna una certa importància estratègica?

Alcanar tenia interès estratègic per mirar d'evitar un desembarcament de l'enemic. Té platges extenses, absència d'obstacles artificials, terreny costaner no dominant, i és relativament proper al delta de l'Ebre.




Al seu llibre parla del fet que l'Ajuntament d'Alcanar ja va autoritzar l'enderrocament d'una peça defensiva l'any 1975, quin creu que ha de ser el camí per tal de preservar-les? Quina implicació administrativa i social és necessària per a no repetir esta història?

El camí inicial per a la preservació de les restes ja s'ha fet: inventariar les obres, senyalitzar-ne les principals i donar-les a conèixer a través d'itineraris guiats. Un segon pas seria consolidar les construccions i declarar-les patrimoni d'interès històric.



Finalment, per acabar amb l'entrevista, per què va triar un búnquer de la platja de l'Estanyet d'Alcanar per a la portada del llibre?

L'elecció de la portada obeeix a raons de representativitat de la imatge. Volia que fos d'una construcció propera a l'aigua i que evidenciés el perill que afecta aquest patrimoni. D'altra banda, el dia que vaig passar a l'Estanyet la llum era adequada per a la fotografia.



Des d'aquí volem agrair al professor Josep Clara el temps que ha dedicat a respondre aquestes preguntes. L'entrevista s'ha dut a terme mitjançant correu electrònic durant els passats mesos de desembre i gener.



Lluc Ulldemolins Nolla
Alcanar, febrer del 2014

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada