dimarts, 21 de gener del 2014

El nomenclàtor d'Alcanar. Estudi del nom dels carrers i places

Avui vos presentem una nova col·laboració. La jove canareva, Rut Ramal Sancho, qui va fer el treball de recerca sobre el nomenclàtor canareu, ens parla sobre els noms de les places i els carrers d'Alcanar. Per a Històries d'Alcanar este article és molt important perquè descobreix qüestions molt interessants del nostre poble, com és el desaparegut carrer de la Cova, i perquè forma part de l'essència del nostre projecte, que és compartir i gaudir de la nostra història, a més de fer-ho donant valor als treballs de recerca de molts jòvens canareus i canareves. Gaudiu de l'article.

Com sempre, podeu descarregar-vos l'article en format .pdf, aquí.

El nomenclàtor d'Alcanar. Estudi del nom dels carrers i places

Cal dir que hi ha molta informació sobre història local, així com treballs i estudis. Però no hi havia cap estudi que agrupés tota la informació per tal de confeccionar un nomenclàtor d'Alcanar. Aquest petit estudi no es pot donar per finalitzat, sinó al contrari. A mesura que el poble anirà creixent, s'aniran creant noves places, carrers i avingudes que s'hauran d'afegir a aquest nomenclàtor. Per tant, és un estudi que s'anirà ampliant junt amb el desenvolupament urbanístic d'Alcanar. 

110 és la suma de carrers, carrerons, places, avingudes i vies que conformen el nostre municipi a dia d'avui. Aquests, no sempre s'han anomenat igual, ni han estat coneguts pel mateix nom. Sovint els habitants expressen els noms a nivell col·loquial, fent referència a algun personatge singular que ha viscut allí o a algun edifici situat en el lloc on es fa referència. Alguns exemples podrien ser el carrer Càlig conegut per carrer del convent o de les escoles. O el carrer Canonge Matamoros, el carrer del mercat. D'altra banda, no totes les vies s'han anomenat igual des del moment de la seva creació. Els canvis més habituals són els motivats per decisions polítiques, depenent sempre de qui ocupa el poder ja sigui a nivell local o estatal. Un clar exemple d'aquest fet es donà durant el franquisme, on molts noms foren castellanitzats o canviats per altres que el règim considerava més adients. 

A Alcanar, el primer govern posterior a la dictadura, durant l'any 1979 va convocar diverses sessions plenàries per eliminar els símbols franquistes. Pel que fa a la classificació, hi ha molt poca presència de protagonistes del sexe femení. Així com tampoc s'han homenatjat gaires canareus il·lustres, potser per evitar disputes polítiques o ideològiques. En els carrers de nova creació s'han posat noms més generals, la zona més recentment urbanitzada porta noms de poetes o escriptors que no estan directament relacionats amb la nostra població, ni amb les nostres comarques. 

Finalment, es pot comprovar que el poble avança i es modernitza al ritme que marca el progrés. Així, els carrers que conformaven la primera població, costeruts i estrets, porten el nom d'elements naturals (c/ del Mar, c/ dels Aires, c/ del Camp). D'altra banda, els carrers amples i de nova creació són anomenats amb fets històrics més recents o més referents a l'època actual ( c/ Onze de Setembre, Plaça dels Països Catalans). 

Per acabar i com a curiositat, podem fer referència al Carrer de la Cova. Es tracta d'un cas particular i especial ja que és un carrer que va desaparèixer. Aquesta via constava en documents de principis del segle XX i se situava paral·lel entre el carrer Bonmatí i el carrer Sant Miquel, perpendicular al carrer del Camp. La construcció de cases entre els seus carrers paral·lels va originar vergers i patis interiors en el lloc que correspondria al mateix carrer, per tant va quedar tancat, i amb el temps, oblidat. 


Es creu que el carrer del Forn fou el primer carrer de la població. Era on es trobava el forn de pa de la vila.


Mapa d'Alcanar del 1909 en què s'observa que la part oest de la població gairebé no estava urbanitzada. 

*Aquest article és un resum extret del treball de recerca “El nomenclàtor d'Alcanar. Estudi del nom dels carrers i places”. 

Rut Ramal Sancho 
Estudiant d'economia a la UPF 
Alcanar, gener del 2013

dilluns, 13 de gener del 2014

Roisin i l'església de Sant Miquel d'Alcanar

[Podeu descarregar-vos l'arxiu en format pdf des d'aquí.] 

L'article que vos presentem avui sorgeix d'una recerca que vam fer al fons Roisin de l'Institut d'Estudis Fotogràfics de Catalunya (IEFC). Aquest arxiu conté la major quantitat de postals del fotògraf francès, en total són 77.200 imatges (33.100 negatius i 44.100 positius -postals-), de les quals, només quinze corresponen a Alcanar. És en aquestes quinze postals on vam descobrir un fet curiós que vos expliquem en les properes línies. De fet, avui no vos mostrem totes les fotos de la col·lecció L. Roisin, sinó que només ensenyem algunes pinzellades generals per acabar parlant de tres postals en concret. 

Lucien Roisin Besnard (L. Roisin) va nàixer a Paris l'any 1884. Els seus primers contactes amb la fotografia varien segons la font d'origen, és clar, però, que el fotògraf francés es va traslladar a Barcelona durant la segona dècada del segle xx, amb una contrastada experiència dins del món de la fotografia. La seua arribada a Catalunya es va produir de la mà d'un altre dels noms propis de la fotografia postal catalana, Àngel Toldrà Viazo (A.V.T). Molt prompte, el francés va començar el seu propi negoci, va ser a la Rambla Santa Mònica de Barcelona, on va fundar el que es coneixeria popularment com La Casa de la Postal. Roisin va recórrer gran part de Catalunya i algunes zones de l'Estat espanyol per a fotografiar i mostrar: paisatges, monuments o, senzillament, elements quotidians del dia a dia. Les postals que va editar Roisin eren de color sèpia. Es reconeixen amb facilitat en el col·leccionisme postal per aquest color sèpia i també per la llegenda amb lletres de color roig i la firma “L. Roisin. fot. Barcelona”. La botiga del fotògraf francès va tindre molt d'èxit. Després de la seua mort a París, la botiga va passar a ser regentada per la seua neboda. Finalment, durant els anys cinquanta, la botiga va tancar i el fons Roisin va passar per diferents mans fins arribar a l'arxiu de l'Institut d'Estudis Fotogràfics de Catalunya als anys noranta del segle passat. També cal destacar que, poc després, la Generalitat de Catalunya va comprar un lot important de negatius i postals, majoritàriament de Barcelona, que es conserven a l'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC).

Roisin va editar les postals canareves en dos sèries. Es pot identificar ràpidament a quina sèrie correspon cada postal ja que la llegenda canvia. En la primera edició la llegenda és amb lletra cursiva, en canvi, en la segona edició la lletra és d'una altra tipografia i sense cursiva. Totes les postals anaven numerades, en concret, l'església d'Alcanar, la postal amb què ens centrem avui, era la número 4, tant en la primera edició com en la segona. És aquí on Roisin va cometre un error important, ja que va confondre l'església de Sant Miquel d'Alcanar amb l'església de Sant Lluc d'Ulldecona. Les següents postals, de la col·lecció particular de Joan B. Beltran Reverter, mostren l'error que va cometre Roisin, en confondre l'església d'Alcanar i la d'Ulldecona.

Postal 1: Postal de l'església de Sant Miquel d'Alcanar en la primera edició de L. Roisin. (Col·lecció particular de Joan B. Beltran Reverter)

Postal 2: Postal de l'església de Sant Lluc d'Ulldecona en la primera edició de L. Roisin. (Col·lecció particular de Joan B. Beltran Reverter)

Aquest error va ser corregit en la segona edició, quan la postal número quatre, la de l'església d'Alcanar, sí que es corresponia amb l'església de Sant Miquel. La causa d'aquest error podria ser el desconeixement de l'editor, Lucien Roisin, ja que és sabut que moltes fotografies que formaven part de les seues postals no eren pròpiament seues, sinó que eren d'altres autors autòctons que li venien els negatius. De fet, a l'IEFC, consideren que l'autor de les postals canareves és desconegut i així consta als peus de foto.


Postal 3: Postal de l'església Sant Miquel d'Alcanar en la segona edició de L. Roisin.(Col·lecció particular de Joan B. Beltran Reverter)

Malauradament el fons Roisin de l'IEFC només conté quinze postals d'Alcanar, dos de la primera edició i tretze de la segona, i cap negatiu de les fotografies. Avui ho deixem aquí, en propers articles continuarem parlant d'altres curiositats de les postals de Roisin.


Lluc Ulldemolins i Nolla
Alcanar, gener del 2014