dimarts, 7 d’octubre de 2014

L'Origen de les Festes Quinquennals d'Alcanar

Amb la baixada de la Verge del Remei, centenars de canareus i canareves surten als carrers d'Alcanar per donar la benvinguda a la Mare de Déu. És l'inici d'unes festes que durant nou dies --la novena-- mantenen el poble d'Alcanar certament excitat. La gent deixa de banda el sentiment místic i religiós i el substitueix per un sentiment més popular i fraternal a l'hora d'engalanar els carrers i fer les catifes, de sal i serradura, que culminaran un treball de preparació de setmanes i mesos. L'excepcionalitat d'aquestes festes, cada cinc anys, fa que els veïns del poble les visquen amb molta il·lusió. 

Enguany se celebren les quinzenes festes Quinquennals --declarades des del 2010 com a festa tradicional d'interès nacional--. Les primeres festes Quinquennals es van celebrar l'any 1944. Cinc anys abans, el 7 d'octubre de 1939, es va celebrar una cerimònia religiosa a la Plaça Major per rebre la nova imatge. Era la vesprada anterior del segon diumenge d'octubre, dia en què se celebra la festivitat del Remei a Alcanar. Aquella nova imatge va ser esculpida per l'escultor de Sant Jordi, Joan Baptista Folia i Prades, que en aquella època tenia el taller a Onda. La nova escultura es basava en l'antiga imatge religiosa, que havia estat cremada i destruïda el 29 de juliol de 1936, durant els primers mesos de la Guerra Civil. Aquell mateix dia, durant l'acte religiós que se celebrava a la Plaça Major d'Alcanar, l'orador, Mossèn Federico Domingo, va proposar celebrar cada cinc anys unes festes en honor a la Mare de Déu del Remei en què es baixés la seua imatge per recórrer els carrers d'Alcanar i Les Cases. Era la “promesa” de les Festes Quinquennals d'Alcanar. 

És impossible destriar l'origen polític d'aquestes festes. Des de l'entrada dels nacionals a Alcanar, el 15 d'abril del 1938, la repressió ja havia començat al nostre poble. Com explicava fa uns mesos enrere Joan B. Beltran Reverter al Diari de Tarragona, un cop finalitzada la Guerra Civil, nou veïns d'Alcanar van ser afusellats entre els mesos de juliol i novembre del 1939 --mentre alguns canareus feien la “promesa” de les Quinquennals--, molts altres, haurien de passar alguns anys a la presó i d'altres ja havien emprés el camí de l'exili i dels camps de concentració. Per tant, amb aquest context socio-històric, parlar de “fervorosa aclamació” durant la promesa del 1939 és més propi de les cròniques de l'època que dels dies presents. 

Per això, malgrat la popularitat que han assolit les Festes Quinquennals d'Alcanar és necessari no oblidar el context repressiu i nacional-catolicista que es vivia avui fa 75 anys, i tampoc podem oblidar l'origen de les nostres Festes Quinquennals. 

Per il·lustrar l'article, incloem un parell d'imatges del fulletó de les segones Festes Quinquennals que es van celebrar el 1949 (il·lustració 1 i il·lustració 2). 

A més, aprofitem aquestes línies per recordar aquells canareus afusellats durant la dictadura franquista: 
Joan Sancho Juan (pagès de 22 anys, executat el 15 de juliol de 1939 a Tarragona). 
Bautista Queralt Rubio (pagès de 50 anys, executat el 21 de juliol de 1939 a Tarragona). 
Agustí Balada Griñó (pagès de 27 anys, executat el 21 de juliol de 1939 a Tarragona). 
Miquel Valls Adell (barber de 24 anys, executat el 16 de novembre de 1939 a Tarragona). 
Antonio Reverter Querol (paleta de 31 anys, executat el 17 de novembre de 1939 a Tarragona). Bautista Reverter Ferrer (pagès de 51 anys, executat el 2 de juliol de 1938 a Vinaròs). 
Joan Geira Garriga (pagès de 44 anys, executat el 6 de juliol de 1938 a Vinaròs). 
Josep Pla Expósito (pagès de 44 anys, executat el 6 de juliol de 1938 a Vinaròs). 
Canisio Garriga Sancho (pagès de 30 anys, executat el 2 de novembre de 1939 a Vinaròs).

Il·lustració 1: Portada del fulletó editat el 1949.

Il·lustració 2: Fulletó del 1949. Pàgina on s'explica l'origen de les Festes Quinquennals.





Cap comentari:

Publica un comentari